«El declivi econòmic de la Gran Bretanya és dramàtic», escriu David Wallace-Wells al New York Times: «A finals de l’any vinent, una família britànica mitjana serà menys rica que una família mitjana eslovena, segons una anàlisi recent de John Burn-Murdoch al Financial Times; i, a finals d’aquesta dècada, una família britànica mitjana tindrà un nivell de vida més baix que el d’una família mitjana polonesa». «Essencialment, Gran Bretanya i els EUA són societats pobres amb una minoria de gent molt rica», conclou Burn-Murdoch.
Wallace-Wells cita un estudi dels economistes Nicholas Crafts i Terence C. Mills, publicat recentment per l’historiador econòmic Adam Tooze. Els dos economistes assenyalen que la desacceleració de la productivitat britànica quasi no té precedents: és la pitjor dels últims 250 anys, des dels inicis de la Revolució Industrial.
Escriu Wallace-Wells que aquesta dramàtica situació econòmica no es atribuible únicament al Brexit, sinó que és deguda a les polítiques d’austeritat de quinze anys de governs conservadors:
«Tal com demostra Burn-Murdoch en les seves anàlisis tan riques en dades sobre la difícil situació britànica, els problemes del país tenen una causa central molt òbvia: l’austeritat. Arran de la crisi financera mundial de 2008, i en nom del reequilibri dels pressupostos, els governs liderats pels conservadors han reduït la despesa pública anual, en proporció del PIB, del 46% al 39%. Les retallades han estat molt més grans i més consistents que en gairebé tots els països comparables; la despesa en infraestructures de sanitat, per exemple, s’ha reduït a la meitat en la darrera dècada».
_____________
David Wallace-Wells, Britain’s Cautionary Tale of Self Destruction.
