Signen aquest document: Jaume BELLMUNT, Laia BONET, Daniel FONT, Jordi FONT, Joan-Carles MAS, Raimon OBIOLS, Eduard RIVAS.
- El govern del PP es proposa intervenir, de manera absoluta i brutal, el govern de la Generalitat de Catalunya, sobre la base d’una interpretació abusiva de la norma. Posa així de manifest la vella voluntat d’una certa dreta espanyola d’abatre, no ja l’independentisme, sinó el catalanisme en la seva pluralitat, tal com ja havia quedat clar amb les actuacions contra l’Estatut i durant els set anys de menyspreu amb què ha respost a les reiterades demandes dels catalans.
- La resposta “processista” li ha fet el joc. Les estratègies maximalistes i unilaterals del PP i del “processisme”, combinades, han provocat una destrossa monumental, que resulta del tot inútil i que costarà molt reparar. Les llibertats de Catalunya, lluny d’avançar, estan avui més en risc que mai des de la transició. El PP, al seu torn, potser obtindrà, ara, una victòria pírrica, però no podrà implementar els seus propòsits d’intervenció de l’autogovern sense pagar uns costos altíssims.
- El govern del PP ha demostrat no tenir ni idea de què és Catalunya. I el “processisme” ha demostrat no tenir ni idea de què és un Estat; ni tampoc del consens europeu i universal al voltant del respecte a la llei democràtica. Tots dos han comès errors colossals en el càlcul de la correlació de forces. Hi ha molta inèpcia en l’origen i desenvolupament d’aquesta crisi que estem patint. Uns i altres han volgut empresonar-nos en una confrontació cada vegada més rancuniosa i enverinada, d’impossible sortida, perquè exigeix la humiliació de l’altre. Només amb noves majories i noves polítiques a Catalunya i a Espanya podrem sortir d’aquest atzucac, a partir del respecte i de negociacions responsables.
- Pensem que el PSOE no pot acceptar de cap manera l’aplicació abusiva i impracticable de l’article 155. Si ho fa, pot acomiadar-se de fer una majoria alternativa de govern en molts anys, impossible sense haver-se guanyat la majoria a Catalunya.
- El PSC, avui, ha esdevingut l’adversari a abatre pels uns i pels altres. Per al PP, l’afebliment del PSC és la garantia contra una majoria alternativa a Espanya. Per al “processisme” dels ponts trencats, el PSC és l’últim pont que queda, i per això el volen destruir. Nosaltres el voldríem més fort i, per això, el volem situat enèrgicament contra la brutalitat irresponsable del govern del PP i contra l’aplicació que pretén de l’article 155.
- Cridem a tots els socialistes de dins i de fora del PSC i al conjunt de les esquerres catalanes a no contribuir, ni que sigui de manera involuntària o indirecta, al designi de divisió i de fragmentació que pesa sobre l’esquerra catalana. Aquest moment greu, demana de tots nosaltres un esforç especial de respecte, de diàleg i de màxima unitat.
22 d’octubre de 2017
Molt d’acrd. El meu ferm suport.
Molt bé!!!! Curt, contundent i clar!!!
Trobo a faltar la consideració gravísima que el 6 i 7 de setembre el nostre Parlament es va enriure de la representativitat democràtica i de l’Estatut. Que tenim un Parlament fora de servei. Que estem des de fa 5 o 6 setmanes sense legalitat vigent, i tot això ge han fet solets des de Catalunya!
M’adhereixo, des d’Olesa de Montserrat.
Estic plenament d’acord. Gràcies
Estic plenament d’acord Gràcies
No veig que per part sobiranista es vulgui l humiliacio de ningu. Posar urnes no es humiliar. Humiliar es “cepillar” el estatut i despres de ser votat i refrendat anar al tc i desnaturalitzar lo encara mes. Humiliar es apoyare i despres nanai. Humiliar es volguer controlar escola televisio i parlament. Segueixo? Bones paraules pero potser feu tard i si no pregunteu al j ferran al jm sala o a a ros. Ells sembla que no pensen com vosaltres
podes comptar totalment amb el meu suport i adhesió. Expresseu el que penso millor del que jo ho hagués pout fer
Adhesió absoluta
Estic totalment d’acord !!
Estic totalment d\’acord !!
Totalment d’acord! Dono el meu incondicional suport, endavant !!!!.
Tan de bo aquesta fos la posició oficial del PSC (i del PSOE). Per als socialistes catalans és el mínim que la història ens reclama.
Comparteixo gairebé al 100% el contingut del text. Però no al 100%, hi ha una única frase que o bé entenc malament o bé no hi estic d’acord. La frase és “i al conjunt de les esquerres catalanes” del darrer punt, el 6è.
Crec que atribuir -com passa massa sovint- tots els problemes i molt especialment la situació actual a un problema entre dretes i esquerres, no respon a la realitat. Ni a Catalunya ni a Espanya. Crec que el problema és entre moderació/sensatesa vs. radicalitat/irresponsabilitat. A Catalunya i a Espanya.
I que a qui cal interpelar és als catalans i espanyols moderats i sensats que hi ha tant en l’independentisme com en el no independentisme, tant a la dreta, com el centre com a l’esquerra. La sortida de llera l’han generat les pitjors versions dels nacionalismes català i espanyol, la batalla de propagandes tapant boques per fer debats mínimament racionals i
deliberatius, l’excés de testosterona dels d’aquí i dels d’allà, l’onada populista que penetra occident amb diferents formats i centres d’atenció.
Crec, finalment, que el que ha de fer el PSC és fer aquesta apelació a la moderació i sensatesa intentant recuperar, a més de l’autonomia (tan fraternal com vulgueu) en relació al PSOE que es proclama en el text, la pluralitat interna, les formulacions constructives i dialogants i la capacitat d’agregació que ha tingut en alguns moments de la seva història, ja fa uns quants -massa- anys.
Ja sé que ara no hi ha gaire temps, no crec en els miracles. Però no hi ha cap altre camí i com és moda dir, hi ha una finestra d’oportunitat: milions de persones sensates esperen un missatge sensat i sincer. Fa pocs dies ho vaig sentir dir a un amic en relació al moment actual: el que digui la veritat, guanyarà.