Ahir, diumenge de Pasqua, a les 8 h. del matí, hora de Washington, Trump va publicar a la seva xarxa, Truth Social, el següent missatge: “El dimarts serà el Dia de les Centrals Elèctriques, i el Dia dels Ponts, tot alhora, a l’Iran. Obriu el fotut estret, bojos fills de mala mare, o viureu a l’Infern. MIREU-S’HO BÉ. Lloat sigui Al·là.” (“Tuesday will be Power Plant Day, and Bridge Day, all wrapped up in one, in Iran. Open the Fuckin’ Strait, you crazy bastards, or you’ll be living in Hell. JUST WATCH. Praise be to Allah.“)
Al cap d’una hora i mitja, Trump va dir a Fox News que hi havia “moltes possibilitats” d’arribar a un acord amb l’Iran “demà”, perquè “l’Iran està negociant.”
Aquest és el mètode. A l’hora d’esmorzar s’amenaça amb l’aniquilació d’un país (amb el seu retorn “a l’edat de pedra”) i al migdia es parla de negociacions i de pau.
El problema amb aquest mètode és que no funciona si els altres es neguen a participar en el joc.
La posició del règim iranià, segons Al Jazeera, consisteix a negar públicament que hi hagi negociacions. En aquestes condicions, cal remetre’s als fets. El peatge de l’exèrcit Iranià a l’estret d’Ormuz continua operatiu. Des de l’inici del conflicte, han transitat l’estret uns 180 vaixells, la gran majoria d’ells iranians o “no enemics” de l’Iran. Han pagat peatge, en moneda xinesa o amb criptomonedes. Per tant, res -ni el trànsit, ni el peatge, ni la postura pública iraniana- suggereix que les “moltes possibilitats” que evoca Trump existeixin. Ves a saber. Tot té un aire horrorós i les piulades del president americà hi afegeixen un aspecte irreal i grotesc.
Per desgràcia, la possibilitat d’una escalada interminable de destrucció i guerra criminals és ben real. El venciment de les amenaces de Trump (“Tuesday, 8:00 P.M. Eastern Time!” ha precisat) és ben proper. Les 4:30 h. de la matinada del dimecres a Teheran, les 2 h. a Barcelona.
