Lluís Foix: La justícia i la corrupció

L’ingrés a la presó incondicional de Miguel Blesa, el directiu totpoderós de Caja Madrid, pot ser el començament de la depuració de responsabilitats judicials de qui durant anys van pensar que des de la banca es podien cometre tota mena d’abusos.

Caja Madrid ja no existeix i està engolida en la trencada Bankia que ha hagut de ser rescatada amb vint mil milions d’euros perquè no desaparegués del mapa financer espanyol. Milers de perjudicats han posat demandes.

Caja Madrid va ser un exponent de les viciades i perverses relacions entre el poder polític i el poder financer. Miguel Blesa era l’home de confiança de José María Aznar. Un altre home del Partit Popular, Rodrigo Rato, es va fer càrrec de Bankia quan el banc estava a punt d’entrar a la zona de desballestament.

Els casos de corrupció afecten els socialistes andalusos, als populars valencians, als convergents catalans. És bo que tots aquests casos s’airegin. És cert que la justícia va lenta, que no té prou mitjans, que a vegades sembla erràtica. També que tots els jutges no són iguals i cadascú interpreta la llei segons el seu criteri professional.

Però el cas és que la corrupció que és descoberta arriba als tribunals que segueixen el seu curs. No és cert que ara hi ha més corrupció que en altres temps. Hi ha la de sempre. El que importa és que, un cop descoberta una irregularitat, i amb totes les garanties jurídiques per a tots, s’instrueixin els sumaris fins arribar al judici oral i esperar la sentència que dicti el jutge.

No hi pot haver impunitat per a ningú. Un país que s’acostumi a la corrupció, que visqui acceptant que aquestes pràctiques formen part del paisatge polític o social, és un país que no progressa, que es ressent en les seves llibertats i que allunya l’equitat dels seus horitzons vitals.

No s’acabarà amb la corrupció. Però el fet que els casos descoberts surtin als diaris i acabin als tribunals és un senyal de vigor cívic i judicial que contribueix a viure en una societat més decent.

Foixblog, bloc de Lluís Foix