Es tracta d’aconseguir un impacte mundial el proper 11 de setembre. Carme Forcadell ho deia ahir al referir-se a l’impacte mundial que tindrà la Via Catalana envoltant al Camp Nou. També el diputat Joan Tardà va esgrimir l’impacte internacional en lliurar una samarreta de l’esdeveniment al ministre García-Margallo en presència circumspecta de Duran Lleida, que presidia l’acte al Congrés dels Diputats.
No és la primera vegada en la història que s’organitzen grans concentracions per mostrar al món la fortalesa d’una societat, d’un govern o d’un règim. La cadena humana de dimecres tindrà tots els ingredients de simbolisme, voluntat i sentiments.
La realitat va per altres camins. O bé es considera que amb una Catalunya independent baixarà l’atur i creixerà l’economia, hi haurà més harmonia i pau social, o estarem cada dia pitjor a causa del mal tracte que l’Estat aplica als governs catalans que han mantingut relacions tenses però continuades des dels primers anys del pujolisme fins que Artur Mas va declarar en el seu discurs d’investidura de desembre de 2010 que el model de la transició espanyola basat en l’Estat autonòmic havia acabat. Artur Mas afirmava que Catalunya té el dret a decidir i que si es plantegés un referèndum sobre la independència, ell votaria afirmativament. L’estratègia del partit més votat havia canviat. Tot el que ha vingut després és una conseqüència d’aquella declaració.
En perdre 12 escons a les eleccions anticipades del 2012, Mas va seguir la seva estratègia i es va lliurar a Oriol Junqueras, que li ha donat suport fins avui amb una substancial pujada d’ERC a les enquestes i una nova caiguda de CiU. El comandament a distància de la política catalana el maneja Junqueras, que dóna suport al pacte de legislatura des de l’oposició, una novetat interessant en qualsevol sistema parlamentari. Ja comprovarem on condueix la nova estratègia que mai va ser seguida pel Pujol governant.
He llegit aquests dies la República de Ciceró, amb una magnífica traducció i pròleg de Joan Manuel del Pozo, editat a la col·lecció Bernat Metge. Ciceró concreta els conceptes de Plató i Aristòtil i defineix la república com “allò que pertany al poble, però un poble entès no com un grup d’homes reunits de qualsevol manera, sinó com un grup de molta gent associada pel consentiment del dret i per l’interès comú “.
El gran jurista romà ens diu que “la llibertat no es dóna a cap ciutat sinó en aquella en què el poder més gran resideix en el poble, una llibertat que si no és igual per a tots, ni tan sols es pot anomenar llibertat”.
Dret i interès comú. Les bases de Ciceró continuen vigents. L’entusiasme i la voluntat no solen ser el nucli fonamental de la política.
