Portada

Victòria Camps: La maternitat, un obstacle

mareQuè fer amb la maternitat és un dels problemes que inquieten les joves del nostre temps. Cada vegada hi ha més mitjans tecnològics per superar l’edat biològica idònia per ser mare. La preocupació de les dones per no perdre oportunitats en el mercat laboral, unida als molts incentius de llibertat que avui estan a l’abast també de les dones, afortunadament, fa que es vagi posposant una decisió d’una manera una mica irreflexiva. Ni des del feminisme ni des de les polítiques públiques que, esporàdicament, es limiten a lamentar el descens de la natalitat, es considera que la qüestió sigui un problema que exigeixi ser abordat amb voluntat almenys d’orientar i fins i tot corregir tendències que no semblen molt recomanables. Tampoc la bioètica, que ha fet de la reproducció assistida un dels seus temes favorits, ha dedicat molt de temps a la manera i manera en què les tècniques s’utilitzen.

L’absència d’idees al propòsit la van aprofitar no fa gaire dues empreses tecnològiques punteres, Apple i Facebook, amb una proposta xocant: oferien a les seves treballadores la possibilitat de finançar la congelació dels seus òvuls per tal que puguin dedicar els anys fèrtils -a la seva opinió, els més productius- a treballar per a l’empresa. Diguem de pas que aquesta mesura, oferta per ambdues companyies com un benefici per a les seves empleades i les famílies d’aquestes, la recomanen aquí també els centres que es dediquen a la reproducció assistida com la fórmula per aconseguir més èxit i seguretat en les tècniques reproductives.

Gairebé simultàniament, una altra notícia donava compte d’un exabrupte del president de Turquia qui es dirigia a les dones del seu país amb el missatge que el seu lloc natural era a casa i no competint en el mercat de treball. En realitat, no són dos punts de vista oposats, sinó dos “solucions” a alguna cosa que només es vol veure com un problema que cal sortejar. Mariano Barbacid ho comentava en una entrevista també recent fent notar l’escassetat de dones en l’àmbit científic: “Si la natalitat no els tallés les ales, hi hauria tantes dones científiques com a homes”. Elles volen ocupar-se més dels fills que ells, el que potser les porta a no optar per carreres que encara són percebudes com a molt masculines. Per una o altra raó, les carreres tècniques són les que tenen un major dèficit de dones.

El que cal posar en relleu és que el missatge no canvia. Se segueix entenent que la destinació o la voluntat de ser mare és incompatible amb escalar els graons d’una professió que es preï i per a la qual una s’ha preparat. Això és el que l’entorn posa de manifest, amb formes més masclistes o més sofisticades. Dit d’una altra manera, el mercat laboral no està disposat a fer-se càrrec de les interrupcions en el treball per causa de la maternitat sense exigir una peça a canvi. Si ser mare és una opció més, les dones hauran de decidir què prefereixen: o ser bones professionals o tenir fills.

Com passa amb gairebé tots els estils de vida, aquests tenen a veure tant amb la voluntat de les persones per escollir entre diverses formes de viure, com amb el reconeixement social que tenen les diferents opcions de vida. Una de les tasques pendents de l’emancipació de la dona és la de donar-li a la funció reproductiva el valor que mereix. Les societats que han començat a fer-ho -a Europa, com sempre, els països nòrdics han aconseguit nivells de natalitat raonables, no donant premis a les famílies nombroses com feia Franco, sinó reconeixent efectivament el valor de la maternitat. La qual cosa consisteix, abans de res, a atorgar permisos per a ser mare (o pare, si així es prefereix o convé) més llargs que la misèria de quatre mesos que les mares tenen en aquests pagaments. Això, a més d’escoles bressol a l’abast de totes les butxaques. No són privilegis, són maneres de donar a entendre que la maternitat té un valor no només per a les dones, per a la societat en general.

No és estrany que, des de tal perspectiva, les dones siguin les més castigades per l’atur. Tampoc ho és que el treball a temps parcial es pensi sobretot per a elles i no per al conjunt dels treballadors que, si treballessin menys hores, podrien repartir millor altres menesters. Acaba de ser nomenada fiscal general de l’estat una dona. El sostre de vidre ha començat a trencar-se. Però hi ha un altre sostre menys cristal·lí: el que impedeix a les candidates a situacions professionals intermèdies conciliar la seva vida familiar i laboral.

Ara que s’acosten eleccions de tot tipus, i que, gràcies a l’ascens de Podem, els partits que es diuen d’esquerres competeixen per proposar beneficis socials amb vistes al bé comú, aquí tenen un filó per explotar. Si no ho fan, serà aquesta abstracció a la que anomenem mercat la que farà propostes que coincideixin amb els seus interessos particulars. O rebrotaran actituds masclistes que convencin les dones que els seus deures estan on secularment estar.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button