Jesús Caldera/ John Podesta: Cap a un pacte progressista global
El món passa un moment històric, com va quedar reflectit la passada setmana en l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York i en la reunió del G-20 a Pittsburgh. Els líders del G-20 han aconseguit amb èxit evitar que la crisi financera, així com la recessió econòmica que va desencadenar, es convertís en una depressió global similar a la de 1930 i, s’estan enfrontant al desafiament d’abordar el fenomen del canvi climàtic. Tot i així, ciutadans de tot el món encara pateixen les conseqüències negatives d’aquests problemes. Ric o pobre, resident en els pols o a les regions més tropicals, hereu de la cultura llatina o membre d’una tribu africana, qualsevol habitant del planeta està sent afectat per la crisi financera i per l’escalfament global.
Encara que s’ha avançat notablement tant a Nova York com a Pittsburgh, ara no és el moment d’asseure’s a contemplar els nostres assoliments.
I precisament per aquesta raó, i des d’una perspectiva progressista, la Fundación Ideas para el Progreso i el Center for American Progress ens reunim l’1 i 2 d’octubre a la Casa d’Amèrica de Madrid, sota el títol Hacia un nuevo pacto progresista global, amb els think-tanks progressistes més importants del món. En una conferència en què participen més de 200 acadèmics, investigadors i polítics de 30 nacionalitats diferents per tal d’intercanviar propostes i oferir solucions, globals i progressistes, als grans desafiaments a què s’enfronta avui la Humanitat.
Ho fem després del G-20 i abans de la pròxima presidència espanyola de l’UE per assegurar-nos que Espanya i Europa lideren els pròxims passos a l’agenda mundial. I ho fem des d’una nova perspectiva transatlàntica perquè estem convençuts que l’impuls d’Obama i Zapatero és fonamental perquè aquesta agenda de futur tingui un caràcter marcat progressista.
Fa uns anys, abans de l’era neoconservadora de Bush i Aznar, els progressistes d’ambdós costats de l’Atlàntic es reunien entorn del projecte de la Tercera Via. Eren temps de profund optimisme, en els quals es va predir el final de la història i es va anticipar el final de les diferències ideològiques i el conflicte, esperant que l’expansió del capitalisme de mercat facilités un creixement sostingut i estable, tant als països desenvolupats com als països en vies de desenvolupament.
Avui el món és un lloc diferent. No som pessimistes, però ens enfrontem a nous desafiaments i aquests desafiaments necessiten una nova agenda progressista. Segons la nostra opinió, la nova agenda ha de basar-se en quatre pilars: 1) la transició cap a una economia baixa en carboni en la qual l’Estat dinamitzador generi nous mercats per a l’energia renovable i els serveis que respectin el medi ambient, i que, al seu torn, creïn treballs de futur; 2) la conformació d’una nova aliança mundial per al desenvolupament i la lluita contra la pobresa; 3) l’establiment d’un nou esquema mundial de lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament global; i 4) l’aplicació d’un nou concepte de seguretat sostenible en el qual l’ajuda humanitària i el desenvolupament institucional siguin tan importants com l’acció militar a les zones en conflicte.
L’objectiu de les nostres discussions a Madrid és debatre amb les millors ments progressistes del món com desenvolupar aquesta agenda, així com la manera d’aplicar-la.
I ho farem des de l’esperança i l’optimisme, rebutjant la por i la incertesa que caracteritza els conservadors i els defensors de l’estatus quo. Perquè la crisi econòmica actual no solsament ens planteja profunds desafiaments, sinó que també ens ofereix tremendes oportunitats per promoure el canvi progressista.
També ho farem des de la convicció que qualsevol sortida a la crisi ha de passar per un projecte col·lectiu, entre persones i entre països. La dependència que tenim els uns dels altres implica que les solucions s’han de basar en la cooperació entre els diferents actors del mercat, de l’Estat i de l’esfera internacional.
A més de compartir una agenda comuna en les quatre àrees esmentades anteriorment, els progressistes compartim dos principis que guiaran les accions que prenguem en totes elles: els principis de justícia social i de sostenibilitat que ens defineixen i que ens fan reconèixer-nos com a progressistes a totes les parts del planeta. En virtut del principi de justícia social, qualsevol sortida a la crisi plantejada en els diferents àmbits esmentats s’ha de realitzar sense deixar ningú enrere i intentant maximitzar el nombre de ciutadans que es beneficiïn de la nova realitat que construïm. I en virtut del principi de sostenibilitat les nostres reformes han de buscar que el món de matí sigui millor que el d’avui.
Per això, proposem noves accions polítiques simultànies, que s’alimenten unes a les altres. Per exemple, per sortir de la crisi econòmica i la crisi climàtica al mateix temps hem d’impulsar una nova revolució industrial que generi ocupacions verdes. O per assegurar la pau i la cohesió social mundial alhora, hem d’establir una nova aliança internacional per al desenvolupament que posi en marxa noves estructures mundials i nous acords comercials i financers. En tots els casos, aquestes accions seran progressistes si aconsegueixen avançar i no retrocedir. Si afronten els reptes i els converteixen en oportunitats. Si abandonen la retòrica dels drets aconseguits i estan motivades pels nous drets a conquerir. I si aspiren a garantir alhora la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental de la societat del futur.
El model econòmic neoliberal en el qual hem viscut les últimes dècades ha mostrat el seu fracàs estrepitós. Ara ens toca substituir-lo per un nou, més sostenible i més just. I per a això, el paper de l’Estat serà crucial per marcar les noves regles de joc, per aportar la seva visió estratègica de llarg termini i per jugar un paper dinamitzador dels agents econòmics i socials durant la fase de transició cap al nou model.
Aquests seran els fonaments del Nou Pacte Progressista Global, els principis centrals del qual aspirem a esbossar durant aquests dies a Madrid.
Firmen aquest article Jesús Caldera Sánchez Capitán, vicepresident executiu de la Fundació Idees, i John Podesta, president del Center for American Progress.
