Al conseller Raül Romeva li van preguntar ahir a Brussel·les moltes coses sobre la situació que viu Catalunya. També li van demanar la seva opinió sobre la fuga d’unes 800 empreses des del primer d’octubre. La resposta va ser que “no hi ha impacte sobre l’activitat econòmica”. Res més.
Es nota que l’activitat parlamentària està paralitzada o únicament dedicada a la marxa del procés cap a la independència. Es parla de la fuga d’empreses al carrer, als bars i en les famílies. Les ràdios ho despatxen com si fossin notícies aïllades i la república de tertulians no discuteix gaire sobre el tema. Penso que és una de les conseqüències més negatives que han ocorregut des que el procés va entrar en la seva fase més crítica.
A qualsevol país europeu seria una qüestió principal que es portaria al Parlament, es debatria i es demanarien explicacions al govern de torn. Aquí no s’ha tractat al Parlament. S’han produït declaracions, això sí, però no s’han retut comptes. El vicepresident Oriol Junqueras, responsable d’ Economia del Govern, ha fet alguna manifestació sense entrar en el fons de la qüestió i, sobretot, sense confirmar un èxode empresarial d’aquestes magnituds.
El 5 d’octubre Junqueras va dir que “no hi haurà una fugida d’empreses de Catalunya”. Al cap d’uns dies, quan el sector financer havia anunciat que es traslladava a Alacant i València, va dir que “el trasllat de seus té un impacte més psicològic que real”. I per mitigar l’impacte de la fuga del Banc Sabadell i CaixaBank se li va ocórrer que “no traslladaran la seu a Madrid sinó aquí a prop, als Països Catalans”. També va afegir que “el canvi de seu social és una cosa temporal”.
Les opinions de Junqueras són molt respectables però no em semblen responsables en un moviment empresarial que pot afectar el futur econòmic, industrial i productiu de Catalunya. És una qüestió que hauria de tractar-se àmpliament al Parlament i si està inactiu per les raons conegudes, el vicepresident d’ Economia hauria de sortir amb totes les dades que disposi sobre aquest trànsit de seus socials d’empreses.
No cal que ens ofereixi més opinions o valoracions sinó que ens faciliti les dades perquè ens puguem fer una idea del que significa per a l’economia del país. El mateix s’ha d’exigir a l’alcaldessa Ada Colau, contrària a l’expansió turística a Barcelona, que ens digui com pensa recuperar el notable descens de visitants a la ciutat i la pèrdua d’activitat econòmica que representarà per a milers de barcelonins.
Sembla que als que ens governen només els interessa un tema que és molt important, certament, però no l’únic. No sé quan se celebraran les pròximes eleccions, però és molt probable que hi hagi sorpreses la nit en què s’obrin les urnes. En política no es poden oblidar els interessos dels ciutadans.
