El 16 de març, em vaig asseure amb la Ministra d’Educació de Finlàndia, Sra Henna Virkunnen, per a fer-li una entrevista sobre el sistema educatiu finlandès – i per saber quines lliçons es podrien adoptar en el sistema educatiu dels EUA.
La següent entrevista ha estat editada i condensada per a major claredat.
The Hechinger Report: És ben sabut que els mestres de Finlàndia són un grup d’elit, on només els millors estudiants tenen l’oportunitat de convertir-se en mestres. Tampoc és cap secret que estan ben formats. Però porti’ns dins d’aquesta formació per un moment – com és concretament? De quina manera la formació del professorat a Finlàndia difereix de la formació del professorat en altres països?
Virkkunen: És una pregunta difícil. Els nostres professors són molt bons. Una de les raons principals pel que són tan bons és perquè la professió de docent és una de les carreres més famoses de Finlàndia, així que els joves volen ser mestres. A Finlàndia, pensem que els mestres són la clau per al futur i és una professió molt important i per això tots els joves, les persones amb talent volen ser mestres. Tota la formació pels professors està dirigida per les universitats de Finlàndia i tots els estudiants fan un màster de cinc anys. Com que estan estudiant a la universitat, la formació del professorat està basada en la investigació. Els estudiants tenen una gran quantitat de formació de professors supervisada durant els seus estudis. Tenim una cosa anomenada “escoles de formació” – normalment al costat de les universitats – on l’estudiant ensenya i rep els comentaris d’un supervisor capacitat.
Els mestres a Finlàndia poden escollir els seus propis mètodes d’ensenyament i els materials. Són experts del seu propi treball i posen a prova els seus propis alumnes. Crec que això és també una de les raons per les quals l’ensenyament és una professió atractiva a Finlàndia perquè els mestres estan treballant com a experts del món acadèmic amb els seus propis alumnes a les escoles.
The Hechinger Report: Com s’avaluen els professors a Finlàndia? Com aconsegueixen ser responsables de l’aprenentatge de l’estudiant?
Virkkunen: La nostra societat educativa es basa en la confiança i la cooperació, així que quan estem fent algunes proves i avaluacions, no s’utilitzen per controlar [els mestres], sinó per la seva evolució. Confiem en els docents. És cert que tots som éssers humans, i per descomptat que hi ha diferències en com els professors avaluen els alumnes, però si ens fixem en l’avaluació de l’OCDE – PISA, per exemple – les diferències d’aprenentatge entre les escoles i els alumnes finlandesos són els més petits dels països de l’OCDE. Pel que sembla que tenim un sistema molt igualitari i de bona qualitat.
The Hechinger Report: Com incorpora Finlàndia els immigrants i les minories en el seu sistema educatiu?
Virkkunen: No hem tingut masses immigrants a Finlàndia, però en tindrem més en el futur – i en necessitem més perquè tenim un envelliment de la població creixent. En algunes escoles, als voltants de Hèlsinki, més del 30 per cent dels alumnes són immigrants. Sembla que hem estat fent una bona feina, també amb els immigrants, si ens fixem en els resultats de PISA. Normalment, si els nens vénen d’un sistema educatiu o de societat molt diferent, passen un any en unes aules més petites on estudien finlandès i potser algunes altres matèries. Nosaltres tractem d’elevar el seu nivell abans que arribin a les aules regulars. Creiem també que una llengua d’aprenentatge materna és molt important, i és per això que tractem d’ensenyar la llengua materna a tots els immigrants. És molt difícil. Crec que a Hèlsinki, ensenyen 44 llengües maternes diferents. El govern paga classes de dues hores cada setmana per a aquests alumnes. Creiem que és molt important conèixer la llengua pròpia – que et permeti escriure, llegir i pensar-hi. Llavors és més fàcil també per aprendre altres idiomes com el finlandès o l’anglès, o altres matèries.
The Hechinger Report: Quin paper juguen els sindicats de docents a Finlàndia? Als EUA en aquest moment, els sindicats són vistos com un gran problema en el camí de la reforma. Com és a Finlàndia?
Virkkunen: És una situació totalment diferent a Finlàndia. Per a mi, com a Ministra d’Educació, els sindicats dels nostres mestres han estat un dels principals socis perquè tenim el mateix objectiu: tots volem garantir que la qualitat de l’educació sigui bona i estem treballant molt en conjunt amb el sindicat. Gairebé totes les setmanes estem en converses amb ells. Són molt poderosos a Finlàndia. Gairebé tots els professors en són membres. Crec que no tenim grans diferències en el nostre pensament. Són socis molt bons per a nosaltres.
The Hechinger Report: Què creu vostè que els EUA poden i han d’aprendre de Finlàndia quan es tracta de l’educació pública?
Virkkunen: És una pregunta molt difícil. Un sistema educatiu ha de servir a la comunitat local, i va molt lligada a la història pròpia d’un país i la societat, pel que no es pot prendre un sistema d’un altre país i posar-lo en un altre lloc. Però crec que els professors són realment la clau d’un millor sistema educatiu. És molt important prestar atenció a la formació dels docents, la formació en l’ocupació i les condicions de treball. Per descomptat, els professors sempre diuen que també s’ha de prestar atenció als seus salaris. Però a Finlàndia, sembla que els salaris no en són la raó principal sinó que és una professió atractiva. Els mestres no estan molt mal pagats. Guanyen la mitjana si ho comparem amb les altres professions acadèmiques.
The Hechinger Report: Als EUA, s’estima que el 50 per cent dels nous mestres abandonen entre els cinc primers anys. Sospito que és diferent a Finlàndia. L’ensenyament és vist com una carrera de per vida a Finlàndia?
Virkkunen: L’ensenyament és una carrera de per vida a Finlàndia, però en aquest moment estem fent una avaluació de per què alguns professors deixen els seus llocs de treball. La taxa no és molt alta. Sovint són els homes que se’n van, quan troben treballs amb salaris més alts. Hem de desenvolupar algun tipus de sistema de tutoria per als nous mestres, perquè els joves necessiten suport. Sovint els comentaris que escolto dels professors joves és que no és fàcil cooperar amb els pares, per exemple, de manera que és una de les àrees on els mestres joves necessiten el suport dels seus companys.
The Hechinger Report: Quina seria una cosa important, però no ben coneguda o entesa sobre l’educació pública a Finlàndia?
Virkkunen: Ensenyem a tots els alumnes en les mateixes aules. No tenim les millors escoles, tampoc les pitjors. Som bastant bons en donar suport especial als estudiants amb dificultats d’aprenentatge. Al voltant d’un 25 per cent dels nostres alumnes rep algun tipus de suport especial, però a les aules regulars – sovint el professor té un assistent a l’aula. També crec que és molt important el fet que no hi ha masses alumnes per mestre. No tenim una legislació que limiti la mida de la classe, però la mida mitjana de les classes per a tots els graus és de 21. En primer i segon grau, és de 19.
Creiem que podem tenir la igualtat i la bona qualitat, al mateix temps – que no són termes oposats.
Els nostres alumnes passen menys temps a la classe que els estudiants d’altres països de l’OCDE. No crec que ajudi als estudiants a aprendre si passen set hores al dia a l’escola perquè ells també necessiten temps per a les aficions i per descomptat també tenen deures.
