Qui té por del llop presumptament ferotge del referèndum? Encara que no sigui el mecanisme més exquisit de la democràcia -el fan servir també les dictaduras-, és un dels seus instruments. A cap demòcrata hauria acovardir.
Cap hauria de témer un referèndum consultiu subjecte a la Constitució (article 92), convocat pel Govern i acordat amb els seus promotors i afectats. Cap, tampoc aquests dirigents paleo-Bonistes que confonen intencionadament qualsevol consulta -com la que encertadament va postular al seu dia el PSC (legal i pactada), o com la que amb menys detall proposen els de Podem- amb un expedient d’autodeterminació (propòsit només vàlid per a colònies o pobles subjectes a dictadures salvatges) d’intenció secessionista.
Què graciós resulta García Page injuriant ara contra el presumpte sobiranisme desintegrador dels mateixos podemitas que li van investir. Aquest home té nits toledanes.
No confonguin a Artur Mas i els seus minvants hosts amb la ciutadania catalana, molt partidària de celebrar un referèndum. Uns per anar-se’n. I segurament la immensa majoria per demostrar que volen quedar-se, encara que millor d’una altra manera.
Que els catalans tornaran a votar un dia sobre el seu futur polític i la seva connexió amb el conjunt d’Espanya ho sap fins al centralista més ignorant. Fins el nacionalista espanyolista més talibà.
Perquè quan se celebri el referèndum d’aprovació de la reforma constitucional (que n’hi haurà) se sabrà si els catalans l’han aprovat, satisfets per la seva reenfocament de la qüestió territorial. O que l’han suspès.
Hi ha molts formats de consulta referendària.
Hi ha el referèndum constitucional. I el de ratificació d’una nova reforma estatutària, la tercera.O l’escocès, quebequès o porto-riqueny, amb preguntes directes sobre la independència, aquí de més ardu encaix. O una votació sobre una esmena constitucional enervant una disposició addicional de perfum basc, com va suggerir Miguel Herrero. O sobre qualsevol pacte possible. Sempre és millor votar per ratificar un pacte que per optar entre un acord i la catàstrofe. Però algun referèndum serà imprescindible. Quin és el millor? Precisament el que es pacti.
