Entrevista a Carme Chacón: “El dia 21 la vida continuarà d’una altra manera i amb uns altres objectius”

Titllada pels seus adversaris d’espanyola a Catalunya i de catalana a Madrid, Carme Chacón (Barcelona, ​​1971) pot ser el diumenge l’única dirigent que salvi els mobles de la dura derrota socialista que pronostiquen les enquestes. Seria una victòria amarga que la portaria a la bancada de l’oposició, però que reforçaria les aspiracions de Chacón amb vista a l’imminent congrés del PSC i al del PSOE que va renunciar a liderar fa uns mesos.
Ella no nega cap escenari després del dia 20.

Pregunta. La seva carrera política pot sortir reforçada malgrat l’enfonsament del PSOE?

Resposta. Li asseguro que no dedico ni un sol minut a aquesta reflexió. Segueixo estant al capdavant del Ministeri de Defensa, el que no és un treball a temps parcial, del qual depenen 130.000 persones que es juguen cada dia la vida per la nostra seguretat. El 20 de novembre sento una doble responsabilitat perquè ens estem jugant el model econòmic i productiu del nostre país, i també el model social que hem construït en 30 anys de democràcia, al costat dels nostres drets civils.

P. Costa de creure que una persona que va aspirar a liderar el PSOE no pensi en el futur. Segueix aspirant a succeir a Zapatero en el partit?

R. Jo aspiro a treure un bon resultat. Tan bo, que permeti que Catalunya i Espanya continuïn avançant. Només el vot socialista pot frenar aquesta dreta que pretén desmantellar l’Estat de benestar i que està privatitzant la sanitat i l’educació per fer-ne un negoci. En això i en el ministeri tinc concentrats tots els meus esforços. Ja vindrà el 21 de novembre i el congrés del PSOE, però primer ha de celebrar-se el del PSC, en el qual vull participar activament.

P. Vol dir que també aspira a succeir a José Montilla al PSC?

R. Participar activament vol dir que tinc ganes de reflexionar amb els meus companys sobre què li està passant a la política, de com podem apropar-nos al sentir dels ciutadans. Ha de ser un congrés d’obertura a la ciutadania i de renovació d’idees. Això em preocupa més que els noms.

P. No descarta res, doncs.

R. A partir del dia 20 la vida continuarà d’una altra manera i amb uns altres objectius. Primer serà el congrés del PSC i després el del PSOE.

P. O sigui que deixa totes les portes obertes.

R. Entenc la seva insistència en la pregunta. En el seu moment vaig prendre una decisió que vaig explicar àmpliament. Dormo tranquil·la amb la decisió que vaig prendre i des d’aquest mateix dia em vaig posar a disposició del candidat i a treballar per la meva candidatura per Barcelona. Amb sinceritat li dic que estic concentrada en el ministeri i en la campanya electoral.

P. Rubalcaba hauria de dimitir i renunciar a liderar el PSOE si es confirmen les enquestes i obté el pitjor resultat?

R. A aquesta pregunta ha de respondre ell i ja ho ha fet.

P. El que ha dit és que el seu compromís amb el PSOE va més enllà del 20-N.

R. Aquesta és la seva decisió i és respectable.

P. Tots els sondejos coincideixen que els socialistes patiran una forta derrota. Com es digereix això?

R. Sento una doble responsabilitat per explicar-li a la gent que res serà igual després d’aquesta crisi. No podem seguir competint sense regles al mercat ni el sistema financer com proposa la dreta. Ni podem competir a força de treball precari, de sous baixos, diner fàcil, tot el que ha significat la bombolla immobiliària, que va tenir el seu origen en la llei del sòl de 1998 que van pactar la dreta catalana i l’espanyola. La dreta no té solucions. El seu enemic no és la crisi, sinó l’Estat de benestar.

P. Però, més enllà de culpar a la dreta, entén que algunes de les seves propostes, com la dació en pagament, es puguin considerar oportunistes si han estat vuit anys al Govern i no la van aprovar?

R. Els escenaris d’aquesta crisi han estat canviants i el mateix Govern ha anat prenent decisions en funció del que estava succeint. Per exemple, en un moment determinat vam decidir que per reactivar el consum suprimiríem l’impost de patrimoni i ara hem decidit recuperar-lo amb canvis. L’anterior era obsolet, gravava  les classes mitjanes, i el que hem aprovat ara grava les grans fortunes patrimonials, afecta 160.000 persones d’un total de 24 milions de contribuents. Aquests ingressos els necessitem ara. Keynes deia: “Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d’opinió”.

P. Com explica que Catalunya pugui ser l’excepció diumenge?

R. Catalunya sap que només el vot socialista pot aturar la regressió en drets socials i civils i en llibertats que pot suposar la concentració de poder del PP. Avui tenim el major autogovern que hàgim viscut mai, amb el millor sistema de finançament, que ha multiplicat per 10 els ingressos respecte al pactat pel PP i CiU el 2001. Som la comunitat número u de tot Espanya en inversió en infraestructures, amb més de 15.000 milions d’euros executats. Catalunya sap que si torna a votar socialista seguirà avançant i mantindrem les nostres fortaleses, com el sistema sanitari que hem creat en 30 anys, un dels millors del món.

P. CiU va governar durant més de 23 anys la Generalitat fins que va arribar l’esquerra. Alguna cosa tindrà a veure en aquest èxit que ara sembla en perill per les retallades d’Artur Mas.

R. El sistema sanitari català l’hem construït entre tots, però la llei de sanitat universal té un nom: Ernest Lluch. Zapatero ha transferit en aquests anys 12.500 milions d’euros a les comunitats autònomes per garantir la sanitat. Avui el PSOE és la garantia del sistema sanitari públic, mentre que a Catalunya tenim un conseller al qual li ha hagut de cridar l’atenció Amnistia Internacional per dir que això de la sanitat és una cosa individual, de cada persona, i no de les administracions.

P. Però el previsible càstig de l’electorat els vindrà d’antics votants socialistes i de l’abstenció. Com ho explica, més enllà que la crisi castiga tots els governs?

R. Això està sent una regla complicada de saltar a tot Europa. Tots els Governs han patit els efectes de la crisi. Després de la caiguda d’Irlanda, Portugal i Grècia i la sacsada que està patint Itàlia, es demostra que Espanya ha fet els deures i hem pres les mesures que havíem de prendre.

P. Josep Borrell va verbalitzar a Lleida un autocrítica que és infreqüent sentir als líders socialistes.

R. Borrell va advertir fa vuit mesos en una entrevista que no valien només les polítiques d’ajustaments, que necessitàvem polítiques d’inversió productiva, d’estímul al creixement. No es poden fer polítiques de progrés i de benestar sense fer polítiques progressistes en l’economia, i avui ens donem més compte que mai que és així. Només el vot socialista garanteix una sortida de la crisi per a tothom, sense deixar ningú a la seva sort.

Entrevista de Pere Ríos per a El País