Raimon Obiols: L’apunt del dia/98 («La vida comença als 80»)

«La vida comença als 80»

26 d’abril de 2023

Ahir, 25 d’abril, Joe Biden va anunciar que es presentarà a la reelecció, a les presidencials de 2024, amb un vídeo de campanya de 3 minuts que s’obre amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021. Una enquesta de NBC News, publicada el diumenge passat, indica que el 70% dels enquestats no volen que torni a presentar-se, i el  60% diu el mateix de Trump. La majoria dels nord-americans no  veuen amb bons ulls una competició  entre  Trump i Biden a les eleccions presidencials de 2024.   Tanmateix, tret de sorpreses, sembla inevitable.

Trump i Biden seran candidats per raons  diferents.  Biden és el president i els  demòcrates el designaran  candidat (només una vegada han refusat una renominació per un segon mandat, i va ser el 1856). A més, la seva gestió presidencial és discreta (sobretot si es compara amb la del seu predecessor). Malgrat que Biden és vell i s’embarbussa parlant (a vegades amb  divagacions desconcertants), els demòcrates no discuteixen la seva candidatura. Pensen que es mereix un segon mandat, i pesa el fet que no ha aparegut cap figura emergent de menys edat. D’altra banda, Kamala Harris, la vicepresidenta, té uns índexs d’aprovació molt baixos.

En el camp republicà, segons les enquestes,  només quatre de cada 10 prefereixen que Trump no sigui candidat. El procés de nominació sembla dominat pel culte a la personalitat de l’expresident, que fins i tot es permet recomanar moderació al seu principal rival, Ron DeSantis, en la seva disputa amb la companyia Disney.

Ara bé: al final d’un hipotètic segon mandat, Biden tindria 86 anys. I Trump, si per desgràcia fos reelegit, en tindria 82 (i potser decidiria tornar-se a presentar). A la seva xarxa, Truth Social, Trump ha piulat:  «Hi ha molta gent de 80 anys, i fins i tot de 90, que és tan activa i  llesta com sempre.  Biden no és un d’ells, però això té poc a veure amb la edat.  De fet, la vida comença als 80!». 

Pels octogenaris, tot això és reconfortant, però a la vegada pertorbador: encara recordem les imatges dels primers de maig a Moscou, amb un Politburó quasi momificat a la tribuna de la Plaça Roja, presidint la desfilada  de tropes i  míssils. I eren septuagenaris! Les  gerontocràcies són inquietants.