Només feia uns dies que Ramon Tremosa havia publicat un article necròfil a la revista El Temps, amb l’original títol de “La mort del socialisme“, que els socialistes grecs obtenien una rotunda victòria electoral a Grècia. Diu Tremosa que els dirigents socialistes, estan “dividits i sense líders“, practiquen un discurs “demagog“, parlen sempre “des de la pretesa superioritat moral de l’esquerra marxista” i que, en canvi, els partits de centre-dreta “gestionen millor les conquestes de l’estat del benestar, reformant-les per posar-les al dia del segle XXI“.
Però, quin és el centre-dreta de Tremosa? Deu pensar en Berlusconi? En el president txec Vaclav Klaus, el “liberal” que va votar com ell contra la Constitució europea i ara es resisteix a signar el Tractat de Lisboa? O en els liberals alemanys que, com ha escrit Anna Balcells, la corresponsal de l’Avui a Berlin, “tornen al poder amb l’objectiu d’aplicar una baixada dràstica dels impostos, facilitar l’acomiadament i retallar la despesa social“? No ho sabem i no ho sabrem.
El que sí ens consta és que Tremosa (malgrat que, com diu en el seu article, “els vents d’Europa són desfavorables al PSC“) va quedar, fa només tres mesos, a tretze punts de distància darrere de Maria Badia en les eleccions europees.
Imagineu què hauria passat si els vents a Europa haguessin estat favorables a la candidata socialista! Recorda, Tremosa, i tremola, que els vents són canviants i no bufen sempre en el mateix sentit!
Els vents canvien
