Raimon Obiols: L’apunt del dia/220 (Veure-hi més enllà del nas)

Veure-hi més enllà del nas

8 de setembre de 2023

Veure-hi més enllà del nas, deia George Orwell (1), no és una cosa fàcil; requereix un esforç permanent (fins i tot més: «a constant struggle», una lluita constant). És per aquesta raó, afegia, que «les prediccions polítiques solen equivocar-se». 

Orwell deia que en la vida privada la majoria som realistes. A l’hora d’administrar un pressupost, per exemple, apliquem regles aritmètiques: dos i dos són quatre, invariablement. En canvi, en les coses de la política, en general no ho fem. 

Ho atribuïa a dues causes. Una era referida a la pròpia política («una mena de món subatòmic o no euclidià, on és possible que la part sigui més gran que el tot o que dos objectes estiguin simultàniament al mateix lloc»). L’altra, al fet que en política ens permetem el luxe de les contradiccions i absurditats, perquè (si s’exceptua als que han de rendir comptes de les seves responsabilitats públiques), tenim la secreta confiança que, en el fons, les nostres opinions polítiques no necessitaran comprovar-se, no hauran de confrontar-se amb la prova dels fets, amb la  dura realitat. Això ens permet fins i tot mantenir «idees totalment contradictòries simultàniament».  

Si la prova del nou, el xoc amb la realitat, arriba (excepcionalment), sempre ens quedarà un últim recurs: rebobinar el passat («Encara que hàgim estat capaços de creure’ns coses  que eren falses, després, quan es demostra que anàvem errats, tergiversem els fets per demostrar que sempre havíem tingut raó»). 

Per tal d’equivocar-nos menys, Orwell no proposava prescindir dels sentiments subjectius (ho considerava impossible), sinó aïllar-los a l’hora de pensar políticament, en la mesura del possible. També era recomanable, deia, «portar un diari, o, en qualsevol cas,  algun tipus d’anotació de les nostres opinions sobre els esdeveniments importants. En cas contrari, quan una opinió especialment absurda és desmentida pels fets, tendirem simplement  a  oblidar que alguna vegada la vam sostenir». L’Orwell de 1946 no podia saber que les xarxes socials acabarien convertint-se en un registre universal i públic de les nostres opinions.
_______________

(1) George Orwell, “In front of your nose”, Tribune, 20/03/1946.