No, el primer afectat per tant dissortada sentencia del TC sobre l’Estatut de Catalunya no son les institucions, ni la Generalitat de Catalunya, ni el Parlament català. L’afectat soc jo, com a ciutadà europeu que, democraticament va anar a votar un text que va passar per tots els filtres legals, per dos parlaments, el catala i l’espanyol, que el varen redactar segons el seu lleial saber i entendre, pactant-lo i, el cos juridic ESTATUT DE CATALUNYA, va estar sotmes, en bloc, no a parts, a la meva consideracio. Vaig votar. Quant el poble parla, que callin els jutges.
El TC, vulnerant el meu dret democratic, s’ha carregat el meu -nostre vot- permetent-se agosseradament anular una part del meu vot, interpretant el que jo tinc que entendre en altres parts i acceptant-me un residual, com si el text, sotmes a votacio en bloc, SI o NO, fos, el vot, susceptible de ser parcel.lat. NI el TC, ni ningu altre que no sigui el poble sobira, te autoritat de cap mena, per valorar, interpretar, destruir… el meu vot emes. Fer-ho es atacar la base democratica, el dret a Vot, per aixo estic preparant una demanda contra el TC i contra l’Estat Espanyol a presentar al Tribunal d’Estrasburg. No m’aniria malament soport juridic.
S’ha conculcat el dret individual i col.lectiu d’un ciutada(ns) europeu i si aixo es permet, ja tot valdrà per anul.lar el que els convingui, votat o no votat. El TC no es cap poder, no pot legislar, no pot interpretar vots, els ha d’acatar. Les nostres Institucions democratiques afectades, han d’actuar en defensa no dels seus, sino dels nostres interessos i drets. Els President de la Generalitat i Parlament han de reaccionar contra el dret que se’ns pren, que s’aborta dinamitant la base democratica. Un home un vot. Jo estic democraticament ferit. L’Espanya del TC ha trencat relacions. M’agradi o no, m’hen he d’anar. M’han fet fora del sistema.
