CatalunyaPortada

Siscu Baiges: Llista de, amb, sense o contra el president

liosSer català és una creu. O viure a Catalunya i prendre’s seriosament el debat polític-territorial dels últims anys. El famós ‘procés’ s’ha anat complicant de tal manera que no és només que molta gent hagi desconnectat per avorriment sinó que ho ha fet perquè s’ha perdut. És com quan en una de les recents versions de Star Trek, el comandant Spock li etziba al protagonista: “Jo no sóc el nostre pare”. Si intentes entendre el sentit de l’expressió perds el fil de la resta de la pel·lícula.

Tinc la impressió que a molts catalans els passa una cosa semblant. Ja no saben qui és el seu pare polític. Queden tres mesos per a les eleccions autonòmiques i ja no s’aclareixen en quina llista encaixa la seva ideologia. Si les eleccions no són per triar diputats sinó per decidir si Catalunya ha de ser independent o no, per què no ho plantegen més clar? Després es queixen de la pregunta de la consulta interna d’Unió Democràtica però, a hores d’ara, quin és la llista bona? La llista del president? La llista ‘amb’ el president? La llista sense el president? La llista contra el president?

Jordi Sánchez, que ha vingut a posar pau i una mica de gansoneria al procés, s’apunta a la cerimònia de la confusió amb una consulta als socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que també té tela: “Vols que l’ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?”

Mani el què? És d’aquelles consultes que fan quatre respostes: Sí, No, Abstenció i ‘M’ho repeteix si us plau’.

Entre rialles i cabreig hem anat passant els anys. Portem gairebé cinc procesándonos. Riu-te de Kafka. Ara toca que cadascú passi la seva llista. Oriol Junqueras diu que amb 68 diputats és suficient per proclamar la independència. Gairebé millor que ho faci ara que entre els seus i els de CDC els tenen sobrats. És clar que si restem els diputats d’Unió, potser els números no quadren. Artur Mas diu que té amagada la DUI per si de cas vénen els “indis”.

Només faltaria que a més d’imposar la independència per decret obliguin els catalans a saludar com ho feia el comandant Spock. Crec que Polònia hauria de ressuscitar a Leonard Nimoy i donar-li un paper en el programa. I un altre a Raimon. Quan diu el que “Jo no sóc dels meus, quan els meus volen que sigui com ells volguessin i no com saben que sóc”.

Perquè després diguin que ser català és fàcil.

El Triangle

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button