El que passarà en les properes eleccions és un misteri, especialment en les municipals i autonòmiques i en les generals, perquè això de les andaluses sembla una mica més clar. Ningú sap com influirà en el resultat final la irrupció de Podem ni la recent incorporació de Ciutadans a la lliça electoral. Es desconeix, per tant, en quina situació quedaran el PSOE i el PP.
Però el que sí que sembla clar és que l’estratègia propagandística del Govern, aquesta en la que sustenta totes les seves esperances de mantenir-se al poder, no cala en els ciutadans. Pel que sembla, ni tan sols en els seus votants. És el que es desprèn de l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que reflecteix que un 81,3% dels espanyols, quatre de cada cinc, no es creuen la matraca de la recuperació econòmica.
No serà per falta d’insistència. Ja l’any passat, Mariano Rajoy va assegurar en el debat de l’estat de la nació allò que “hem travessat amb èxit el Cap de Forns”, i abans i després la seva vicepresidenta i els seus ministres no han deixat d’explicar les bondats de les reformes – retallades de drets laborals, civils i de prestacions socials- i el bon rumb de l’economia. Fins que el passat 24 de febrer, al mateix debat de política general, el mateix president del Govern va proclamar “la fi del malson”. L’oposició en ple se li va tirar a la jugular i ell es va enfadar. Però, quin pitjor càstig que el que li apliquen els ciutadans al desconfiar de la seva paraula?
És veritat que l’enquesta es va fer abans del debat, però sembla improbable que la dosi massiva de triomfalisme que va destil·lar Rajoy els fessin canviar d’opinió. No és per una mania de ser desconfiats és que pateixen en carn pròpia la manca de treball, els baixos salaris, la precarietat, les retallades. Perquè aquesta realitat que descriu el Govern s’assembla poc a la que viuen milions d’espanyols.
Els 5,4 milions d’aturats, dels quals només el 57,6% reben alguna prestació pública, i dels que 2,3 milions són aturats de molt llarga durada. I el 12,3% de persones que tot i tenir feina no supera el llindar de la pobresa, i el 20% d’espanyols als quals no els arriba per pagar el rebut del gas i la llum, i els estudiants que han deixat d’estudiar perquè s’han quedat sense beca, i els immigrants als quals els han tret la targeta sanitària …
Aquestes són coses que els ciutadans coneixen de primera mà. Són el malson quotidià que pateixen en les seves pròpies famílies o en les dels seus amics o en les dels seus veïns. Són les coses que Rajoy oculta rere d’aquesta cortina d’optimisme amb què pretén convèncer els seus electors que tornin a votar el PP. Segurament molts tornaran a fer-ho, però no serà per com van les coses.
Aquest 81,3% que recull el CIS pensa que la situació econòmica és igual o pitjor que fa un any i el 56,6% creu que seguirà igual o hi haurà empitjorat d’aquí a un any. Si a aquesta opinió se li afegeixen informacions com les que recull l’informe “La il·lusió fiscal”, d’Intermon Oxfam, en el qual es diu que les empreses de l’Ibex35 van augmentar un 44% la seva presència en paradisos fiscals de 2012 a 2013 i que cada any s’escapen 59.000 milions d’euros d’Espanya a aquests refugis financers, res fa pensar que el parer ciutadà hagi de millorar. Es veurà a les urnes.
