Davant de la votació expressada avui al Parlament de Catalunya i la posició del Grup Parlamentari del PSC, vull manifestar que:
1. He treballat fins el darrer minut per trobar una solució d’unitat al PSC que pogués representar la seva pluralitat i a la vegada donés espai als anhels i reivindicacions dels ciutadans de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Malauradament, tot i els esforços, això no ha estat possible.
2. La meva posició personal no és de vot favorable al que es planteja, que porta el guió escrit, tot i que hi ha companys del meu grup que així ho veuen. Vull expressar per ells el meu respecte i comprensió estant com estic convençuda que han estat i son tan del PSC com jo i que així ha de seguir sent. Molts d’ells han estat part del meu bagatge personal i polític dins del socialisme català i comparteixo amb ells el projecte polític per a Catalunya.
3. Crec, honestament, que el fet que avui sortim del Parlament amb una sola votació amb una abstenció de més és un gest testimonial però no aporta cap solució real per a que Catalunya estigui més a prop d’aconseguir la Consulta que la majoria de ciutadans volem i amb la que personalment he estat i estic compromesa. Si pensés que amb el vot d’avui el meu país estaria més a prop d’aconseguir aquesta reclamació legítima o fos un vot de principis sobre si estem o no a favor d’exercir aquest dret, no tinguin cap dubte que això passaria per davant d’altres consideracions tal i com he demostrat en altres ocasions.
4. Davant d’aquest fet, i conscient de les regles amb les que he estat elegida diputada en representació del la llista electoral del PSC, em sembla millor respectar les decisions preses pel meu partit en els seus òrgans de democràcia interna on m’he manifestat contrària a la decisió presa per l’actual direcció.
5. En aquests dies de pressió desproporcionada dins i sobre el PSC, m’he fet més conscient que mai de dues coses: En primer lloc, que en nom de la democràcia que tots volem més i millor, una de les assignatures pendents i avui urgent és reformar la llei electoral que no hem estat capaços de fer en 35 anys d’autogovern. Aquesta ha de ser una prioritat que no podem retardar més. En segon lloc, que segueixo pensant que el PSC és un partit imprescindible per Catalunya però que per fer-lo més plural, no menys, més obert, no menys , més representatiu, no menys, necessita canvis profunds en les maneres com exerceix els seus lideratges i gestiona la complexitat del país. El meu compromís és començar des d’ avui mateix a impulsar aquests canvis des de dins i des de baix. Una decisió que crec que fa impossible que segueixi formant part de la seva direcció a la que avui he presentat la meva renúncia.
6. Faig una crida, a militants i simpatitzants, però també a ciutadans anònims d’arreu del país a sumar-se a la voluntat de reformar l’espai de la socialdemocràcia a Catalunya per a canviar el PSC però sobretot per a fer de Catalunya un país més pròsper, lliure, democràtic i just. A tots ells em sumo.
Bloc de Rocío Martínez-Sampere
