Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocio Martínez-Sampere, Àngel Ros, Núria Ventura: Per a contribuir a la unitat del catalanisme polític (23/01/13)
Catalunya està en una cruïlla, immersa en una transició del model econòmic, social, mediambiental i alhora nacional. Hi ha un sentiment majoritari de necessitat de revisar a fons l’encaix Catalunya i Espanya. Uns des de la ruptura i altres des de les reformes en profunditat de base federativa. Hi ha una majoria social que vol decidir a través consulta o referèndum el seu futur.
Cinc formacions polítiques portàvem en els nostres respectius programes electorals el dret a decidir. El resultat electoral del passat 25N dóna un Parlament de 107 diputats/des a favor del dret a decidir.
El president Mas s’equivoca al patrimonialitzar el dret a decidir amb l’acord de Govern amb ERC i amb una confusió entorn al sobiranisme o la independència.
El PSC ha fet, amb diàleg i amb renúncies, tot el possible per arribar a un acord majoritari, del catalanisme plural pensant amb la Catalunya sencera. No ha estat possible l’acord i la direcció del PSC ha proposat votar No a la declaració de CIU–ERC–ICV.
Nosaltres vàrem defensar en tot moment esgotar la negociació. Al no ser possible un Sí crític defensant el nostre posicionament però deixant clar que el PSC és aliat assenyat, no obstacle; al no poder convèncer a la direcció, respectant els arguments de cadascú, proposàrem la llibertat de vot i, al no ser consensuada, ens reafirmem: no podem votar No.
Entenem la disciplina de vot i sempre l’hem respectat però no podem emetre avui un vot negatiu, per coherència. No per fracturar, sinó per sumar.
Formem part d’un partit, el PSC que ve de lluny i que ha sigut i ha de ser pal de paller de la cohesió social i nacional. Un partit de bases i votants plurals, d’alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores arreu, de tot el territori de Catalunya, rural i urbà. Volem contribuir a prevenir el frontisme nacional i social en que ens estem instal.lant.
Hem decidir no votar No i optar per ésser-hi per representar¸ des d’un PSC plural, de vocació majoritària, des del catalanisme polític integrador i social que volem. Volem col.laborar a asserenar el debat entorn el dret a decidir i a treballar decididament per construir un consens nacional i social per una alternativa d’esquerres a Catalunya.
Bloc de Rocío Martínez-Sampere
Discrepo, els arguments no em són vàlids. Vostès amb el seu comportament el que fan és perjudicar el PSC, el debiliten, donen arguments als molts adversaris i gairebé enemics que té el PSC.
La majoria dels mitjans de comunicació del nostre país, axis com els seus molts col•laboradors( sempre el mateixos) tots en la línia del sobiranisme, avui independisme, constantment han estat i estan molt bel•ligerants amb el PSC, son constants les critiques, el qüestionar-lo, fins i tot desacreditar-lo
L’abstenció no ha tingut cap sentit, només allò escrit al paràgraf anterior, arguments als adversaris.
Entenc que les discrepàncies es debaten en el partit, no fora, ni en els mitjans de comunicació, ni en les xarxes socials, i molt menys si són diputats o han tingut responsabilitat de partit.
Com també entenc que aquell que no se senti còmode en el partit el millor és abandonar-lo.
El Secretari General, senyor Navarro ha estat bé, com català i de sentiments així ho manifesto. A més que observo s’ha mantingut ferm davant de tanta pressió mediàtica interessada. Bé podria significar un primer pas per la recuperació del PSC.
De vostès, defraudat, no han estat a l’altura política. Si, hauran tingut els seus minuts de glòria en els mitjans, òbviament sent utilitzats, però el preu…………
Fcosvi
La disciplina d’un equip consisteix en que tots vagin a una i aquesta una es decideixi dins dels òrgans de l’equip acatant la decisió de la majoria. Si es trenca aquesta disciplina no hi ha coordinació i a les hores l’equip ja no te sentit.
Cap dels partits que van participar ahir al parlament van donar llibertat de vot als seus diputats i no puc creure Que no hi haguessin divergències d’opinió, sobre tot a CIU.
Encara que ho pintin com els doni la gana, ahir el PSC no va votar en contra del dret a decidir, si no en contra d’una resolució dirigista i poc clara que amagava intencions sectàries i poc democràtiques.
Em sap molt greu que persones tant significades del PSC entrin en la estratègia de CIU i ERC per situar de manera torçada al PSC al costat de partits de tendència dretana com PPC i Cs si es aquesta la seva interpretació es que no han entès res o potser ho entenen massa i ales hores no se que es pitjor.
Voldria recordar també que a l’últim congrés del PSC es van presentar tres opcions a dirigir el partit, dos clarament soberanistes i un altra federalista i aquesta última va obtenir una molt clara majoria envers a les altres dues juntes. També que a les eleccions del passat 25 de novembre el PSC es va presentar amb un programa molt clar, que de cap manera era independentista i va ser aprovat pels òrgans del partit de manera democràtica i que aquests anomenats díscols son una minoria dins del grup parlamentari que no vol acatar el que s’ha decidit per majoria.
Es per tot això que potser haurien d’actuar amb coherència en les seves futures decisions per tal de no perjudicar a la aresta de l’equip i respectar el que els i les militants i votants socialistes els vam encomanar