Avui, a La Vanguardia, Francesc Marc-Àlvaro cita unes frases d’un llibre de Quim Torra, que no he llegit:
“’Keep the momentum’, que deia un cap meu suís. Riure i revolució, no sembla una mala combinació per començar un nou país”.
“Això es va publicar el 2016“, comenta Marc-Àlvaro, “quan Torra era només un activista, tot i que ja havia tingut algunes responsabilitats dins de l’administració. Avui el riure el provoquen situacions ridícules –el sainet de les pancartes i els llaços al Palau de la Generalitat– que són la paròdia involuntària d’una revolta frustrada. L’impuls del president esdevé esguerro i autogol.”
Cita també Marc-Àlvaro un altre fragment, que segons ell sintetitza “el pensament estratègic” de Torra: “La trampa del dilema entre seguretat jurídica o xoc de trens només té una resposta: acceleració. És a dir, tirar endavant”.
Entesos.
D’altra banda, avui El País diu que mai hi havia hagut tants militars a les llistes electorals com ara, amb vista a les properes eleccions generals, autonòmiques i locals. La majoria ho són per Vox, que encapçala amb militars retirats o a la reserva les llistes per Castelló, Cadis, Alacant, Pontevedra, i la de l’ajuntament de Palma de Mallorca. Els dos primers van signar l’estiu passat el manifest d’apologia de Franco i del “18 de julio”, reaccionant contra l’eventual trasllat de les restes del dictador.
El tinent general retirat Pedro Pitarch diu, comentant-ho, que el conflicte de Catalunya és determinant:
“La unitat d’Espanya és a l’ADN dels militats i han sentit que està en perill. Estic segur que no comparteixen moltes de les idees de Vox, però la unitat d’Espanya sí, al 100 %”.
Entesos, també.
Retrocés de culates
Ja ho deia el filòsof Juan de Mairena als seus alumnes:
“Nuestros políticos rara vez calculan, cuando disparan sus fusiles de retórica futurista, el retroceso de las culatas, que suele ser, aunque parezca extraño, más violento que el tiro.”
A Miguel González, que escriu la crònica d’El País, un altre general, aquest en actiu i anònim, li ha dit: “Els militars no som de dretes sinó conservadors“.
També en aquest cas ve a tomb un comentari de Juan de Mairena als seus deixebles: “¿Conservadores? Muy bien. Siempre que no lo entendamos a la manera de aquel sarnoso que se emperraba en conservar, no la salud, sino la sarna. Porque éste es el problema del conservadurismo —¿qué es lo que conviene conservar?—, que sólo se plantean los más inteligentes.”
El senyor Torra hauria de repassar les dites de l’apòcrif Mairena, de tant en tant. S’hi aprèn bona política.
