Raimon Obiols: L’apunt del dia/335 (Jaurès, guerra a la guerra)

Jaurès, guerra a la guerra

8 de març de 2024

Recentment s’han restaurat dues grans teles murals del pintor Henri Martin, al Capitoli de Tolosa. Amb els anys, d’ençà de la seva creació entre 1903 i 1906, les pintures s’havien embrutat molt i a penes es veien. «Hi havia un segle de nicotina, de fum de pipa, de cigars, de cigarrets, de contaminació. Hem tingut de netejar cada pinzellada, meticulosament», van comentar els restauradors. El resultat és lluminós. En una de les teles (Les Bords de la Garonne, o Les promeneurs o Les rêveurs), hi apareix la figura inconfusible de Jean Jaurès.

Henri Martin era un gran amic del líder socialista. Passava dies d’estiu a casa seva. Contava que un dia, esmorzant al jardí, va veure passar Jaurès, passejant, abstret. «Monsieur est dans ses pensées…», es digué el pintor, que agafà llapis i paper i feu un esbòs del socialista en la posa que es pot veure a la tela del Capitoli de Tolosa.

Jaurès no era un «rêveur», un somiador. Clemenceau deia que «es reconeix un discurs de Jaurès perquè tots els verbs estan en futur». No era just, perquè Jaurès era un coneixedor minuciós i solvent del passat i de les realitats del seu temps. De fet, aquella broma s’ha convertit, més de cent anys després, en un vaticini. La restauració de les teles de Tolosa sembla un símbol o senyal del renovat interès per les idees i l’acció política del gran socialista francès. (L’editorial Fayard va publicar l’any passat el darrer dels 17 volums de les obres completes de Jaurès, que es titula «Guerra a la guerra!» i cobreix el període de 1912 fins al seu assassinat, el 31 de juliol de 1914).

La manera de fer política de Jaurès, la seva acció coratjosa i perseverant per la pau, la igualtat i la llibertat (sense receptes ni dogmes, fonamentada en principis i anàlisis concretes), torna a ser un factor d’estímul per a una necessària restauració de la política.

Jaurès va ser mort a trets per un nacionalista d’extrema dreta, quatre dies abans de l’entrada de França a la Gran Guerra. Eren aquells uns dies sinistres, malgrat les manifestacions exaltades i la trompeteria mediàtica nacionalista. Jaurès havia dit als estudiants d’Albi (alguns dels quals moririen anys després al front) que « el coratge és dir la veritat sense sotmetre’s a la llei de la mentida triomfal».

Ara que torna a enfosquir-se el panorama (rearmament a gran velocitat del món, multiplicació dels conflictes, guerra a les portes d’Europa), la figura de Jaurès reprèn una gran actualitat. Es recorden les seves idees i la seva acció política, amb els treballadors i contra els fanatismes nacionalistes i els interessos econòmics que van portar a la immensa catàstrofe de la Gran Guerra de 1914–1918 (entre 15 i 22 milions de morts). És una trajectòria que convida a prosseguir el seu combat inacabat.

P. S.- Raoul Villain, l’assassí de Jaurès va ser absolt el 29 de març de 1919, amb l’argument que «si Jaurès, l’adversari de la guerra, s’hagués imposat, França no hauria pogut guanyar la guerra». El tribunal va condemnar a la vídua de Jaurès a pagar les costes del judici. Un cas de lawfare. A Villain el van matar els anarquistes a Eivissa, el 1936.

P.S. 2 – En el seu últim article a L’Humanité, quan ja l’imperi austro-hongarès havia bombardejat Belgrad, Jaurès alertà contra el risc de desmoralització: «El més gran perill de l’hora actual no es troba, si puc dir-ho així, en els esdeveniments mateixos».

Més pintures d’Henri Martin, en un dels meus webs predilectes.