Unió Europea: avançar o retrocedir
16 d’octubre de 2023
Davant la gravetat de la situació al Pròxim Orient, el president del Consell europeu, Charles Michel, ha convocat per demà a la tarda una reunió extraordinària dels dirigents de la UE, en videoconferència. Ho ha fet amb una certa solemnitat: «És de la més alta importància que el Consell europeu, d’acord amb els Tractats i els nostres valors, adopti une posició comuna i estableixi un pla d’acció clar i unificat». El to de la convocatòria sembla respondre a les diferències que han aparegut després de l’atac sanguinari d’Hamàs a Israel, el passat dissabte 7 d’octubre; diferències no sols entre capitals europees sinó entre dirigents de la pròpia UE.
El dilluns de la setmana passada, el comissari europeu d’Ampliació i Veïnatge (l’hongarès Olivér Várhelyiavait, del partit de Viktor Orbán) va piular a X-Twitter, sense consultar-ho amb ningú, que en relació a l’ajut europeu als palestins, tots els pagements quedaven «immediatament sospesos». El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i altres, van reaccionar immediatament. Ho féu també Antonio Guterres, el secretari general de les NNUU, que trucà alarmat al president del Consell, Charles Michel. Va caldre una rectificació de la Comissió precisant que l’ajuda humanitària es mantenia.
El divendres, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que visitava Israel amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va declarar que Israel tenia el dret i el deure de «defensar i protegir la seva població», sense fer cap menció al respecte al Dret Internacional. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que ha insistit en tot moment en l’obligació que Jerusalem respecti el dret humanitari internacional, va haver de remarcar que la política exterior de la UE «la fixen el Consell Europeu i el consell de ministres d’Afers Estrangers». Von der Leyen va rectificar en un comunicat el dissabte, mencionant (per primera vegada) «el ple respecte del dret humanitari internacional», i anunciant una triplicació de l’ajuda humanitària de la UE per a la població de la Franja de Gaza. Tot plegat ha estat bastant cacofònic, amb missatges contradictoris i rectificacions.
Simplificant: la presidenta de la Commissió, ha semblat aparèixer en sintonia amb el govern del seu país d’origen i dels països d’Europa central que han mostrat un suport sense límits a Israel; mentre que l’alt representant de la UE per a Afers exteriors, i una majoria dels governs dels Estats membres, han mostrat una posició més articulada, declarant la seva solidaritat amb el poble d’Israel i reconeixent els seu dret a defensar-se «amb ple respecte del dret internacional, en particular del dret internacional humanitari».
Simplificant de nou, una mica però no gaire, es podria dir que la «UE de les normes» és federalista, però que la «UE de la política exterior» no ho és gens. Les institucions de la UE produeixen normes que entren ràpidament en vigor en els Estats membres, sovint sense necessitat de ser avalades pels seus parlaments, però això no ha implicat l’afirmació d’un poder polític europeu capaç de representar en l’arena internacional el conjunt de la ciutadania de la UE i la gran força d’Europa en el seu conjunt. En matèria de política exterior, les decisions requereixen el consens dels 27 Estats membres.
Em demano si aquesta situació podrà durar, en un món sotmés a crisis cada vegada més greus, i em sembla que no. Tant de bo serveixi per fer un pas endavant, en el camí d’una federalització efectiva de la nostra política exterior. Som davant d’una sacsejada majúscula, com en un altre ordre de coses va significar la pandèmia. Una cosa és clara: o avancem i guanyem força i capacitats, o retrocedim, i ens dispersem i ens afeblim. Si no es fa una passa endavant anirem indefectiblement enrere, i anar enrere en aquests temps seria catastròfic.
P. S.- A les 16:56 h. d’ahir diumenge, 15 d’octubre de 2023, el Consell europeu va fixar la seva posició sobre l’escalada del conflicte: Declaració dels membres del Consell Europeu sobre la situació a l’Orient Pròxim.
