Les infàmies
16 de juliol de 2023
No recordava la fastigosa proesa de Miguel Angel Rodriguez que abans d’ahir va evocar Antonio Muñoz Molina, en un article escruixidor i memorable (La era de la vileza):
«El 2008, en plena campanya dretana per desacreditar la sanitat pública a Madrid, Miguel Angel Rodriguez va anomenar reiteradament nazi, a diverses tertúlies de televisió, al doctor Luis Montes, antic coordinador d’Urgències de l’hospital de Leganés, acusant-lo d’haver abusat de les sedacions a malalts greus per accelerar-los la mort. El mentider sap que a partir d’un cert grau la mentida té un efecte paralitzador, com sempre el té un acte de violència sobtada, un crit, una bufetada. Les mentides de Miguel Ángel Rodriguez van trasbalsar la vida i la carrera i d’un home íntegre, que ja havia estat objecte d’una persecució política sostinguda. Els tribunals van confirmar la innocència del doctor Montes, i van condemnar per un delicte d’injúries Rodríguez. Ja no importava gens. El mal ja estava fet. Hi havia malalts que es negaven a ser atesos pel metge injuriat. I el mentider i condemnat per la justícia va convertir la seva indecència en un mèrit per al seu currículum, que ha tornat a situar-lo al capdamunt de la influència política a Espanya».
Muñoz Molina recorda també, en el seu article, «dues mentides tan desvergonyides com les de Miguel Àngel Rodriguez» que sí que m’havien quedat a la memòria: «el 2003, la mentida sobre les suposades armes de destrucció massiva emmagatzemades a l’Iraq per Saddam Hussein; el 2004, la mentida del Govern de José María Aznar sobre els atemptats de l’11 de març a l’estació d’Atocha».
De les mentides assassines del «trio de les Açores», s’han cregut obligats a disculpar-se tant Bush («el major remordiment de tota la meva presidència») com Blair («més dolor, remordiment i disculpes del que es pot creure»).
Aznar, no. «D’aquell grup de mentiders», escriu Muñoz Molina, «l’únic que no ha donat cap mostra de remordiment ni demanat disculpes ha estat José María Aznar».
Ara Núñez Feijóo, convenientment assessorat per Miguel Angel Rodriguez, s’ha situat en aquesta tradició de mentida, calúmnia i deshumanització de l’adversari. És una línia de política infame, un verí que por destruir la democràcia. No la podem normalitzar.
P. S.- Fa anys, Miguel Ángel Rodríguez va ser detingut després de provocar un xoc amb tres vehicles estacionats al districte del Retiro, a Madrid. El test d’alcoholèmia va reflectir que quadruplicava la taxa d’alcohol permesa. En aquella ocasió es va sentir forçat a demanar perdó («En estas horas tan terribles necesito pedir perdón a las tres personas cuyos coches dañé ayer y a la sociedad por mi mal ejemplo»). Per desgràcia, no serví de precedent ni d’esmena.
