Segons l’últim sondeig publicat a El Pais aquest diumenge, el PP ha perdut vuit punts en intenció de vot respecte del març. Des de 2009 l’estimació de vot dels populars en els sondeigs de Metroscopia no havia baixat del 40%. Què està passant?
Massa sovint considerem els resultats dels partits en unes eleccions com un bloc homogeni,sense tenir en compte que en realitat són una agregació de grups que responen a lògiques diverses (de vegades fins i tot contraposades): des de supporters convençuts i true believers, fins a votants conjunturals, estratègics (aquells que voten els uns per a què no guanyin els altres) o fins i tot accidentals.Entre els prop d’onze milions de votants que va obtenir el PP a les passades eleccions generals s’hi detecten tots aquests subgrups. Segons les dades de l’enquesta postelectoral del CIS, només el 14% dels votants del PP a les passades eleccions es poden considerar “nucli dur”. Aquest és el percentatge dels que declaren que sempre voten el PP. En xifres absolutes, són un milió i mig. Ni més ni menys.
També es pot considerar vot convençut a aquells que manifesten haver votat el PP perquè és “el partit que millor representa les idees de la gent com jo”. Aquests són un altre 14%. Entre els uns i els altres, tres milions i escaig de votants convençuts d’un total de gairebé onze. Menys de la tercera part.
El grup més nombrós, segons les dades del CIS, el componen aquells que diuen haver votat el PP perquè van considerar que era el partit “més capacitat per governar”. Gairebé quatre milions de vots, més d’un terç del suport total als populars. Possiblement el grup que li va atorgar la majoria absoluta.
No es pot dir que sigui vot dur. És possible que entre ells hi hagi votants del PP “de sempre”, però també pot ser que una part significativa d’aquest segment la formin electors atrets al bàndol popular per la conjuntura. Fins i tot seria possible que entre ells trobem algun votant del PSOE de 2008.
L’estratègia popular a les generals de 2011 es basava principalment en l’atribució de la situació de crisi en exclusiva al govern socialista (els cinc milions d’aturats eren “de Zapatero”), deixant entendre que un govern presidit per Rajoy seria molt més eficaç a l’hora de redreçar la situació. L’èxit d’aquella estratègia és ara el maldecap dels populars. Sembla clar que els va servir per atraure un contingent de vot clau (els quatre milions que els van enfilar a la majoria absoluta), que ara se sent traït: el PP és al govern des de fa tres mesos i la situació no millora.
D’aquí l’afebliment dels indicadors del PP. L’estimació baixa vuit punts, la valoració positiva del govern cau setze punts respecte del gener i els que desaproven Rajoy han passat del 40 al 58%.Els “tous” (imprescindibles per aguantar el tinglado) abandonen el vaixell. Génova, tenemos un problema.
Un comentari