Els amplis resums de la presentació del llibre blanc sobre la independència d’Escòcia indiquen que és un treball realista, de 670 pàgines, en el qual s’intenta respondre a més de sis-centes preguntes sobre com seria una Escòcia emancipada l’endemà de la suposada victòria de els independentistes.
Per què a Catalunya no s’ha elaborat un document amb aquesta amplitud després de més de dos anys de parlar del dret a decidir, de manifestacions milionàries i d’una retòrica inacabable per part de tots? Una explicació simple seria que l’Scottish National Party, liderat per Alex Salmond, no ha de compartir criteris amb cap altra força política . Després de molts mesos de treball ha presentat el Scotland’s future, un llibre blanc en el qual es parla d’impostos, de la Unió Europea, del salari mínim i de mantenir-se sota la Corona britànica.
Pràcticament totes les incògnites són abordades en aquest document que permetrà establir un debat obert amb les propostes nacionalistes i les que esgrimeix el Govern de Londres sobre el futur d’Escòcia.
Aquí estem embolicats en les presses, en quin tipus de pregunta, i com es negociarà abans, durant i després les relacions amb Espanya en la hipòtesi que s’arribés a la independència en un referèndum.
L’últim sondeig indica que un 38% dels escocesos estaria a favor de la secessió i un 47% preferiria quedar-se al Regne Unit. Queda molt temps fins el 18 de setembre del 2014 i les expectatives poden variar en un sentit o un altre.
Els britànics són el poble que més independències ha gestionat en els últims cent anys. En pocs casos han estat pacífiques. La primera peça que es va desprendre de la Gran Bretanya és Irlanda. El cas irlandès i les successives home rules van fer caure governs liberals i conservadors. Després va venir l’aixecament de Pasqua de 1916, amb la condemna i execució dels principals líders d’aquella confrontació al Post Office de Dublín. Un enfrontament militar, una guerra civil entre irlandesos i al final la independència amb una Irlanda dividida.
El mateix va passar a l’Índia amb lord Mountbatten com a virrei, que va haver de cedir al pacifisme de Gandhi però també a la violència que va causar matances a Delhi i altres ciutats. Kenya, Rhodèsia i altres possessions africanes van registrar molta violència abans d’obtenir la independència.
Cameron ha estat més astut que Rajoy. Però no més tou. Ha canviat el ministre per a Escòcia i posarà totes les dificultats per evitar la secessió. La legitimitat del referèndum la concedeix Londres, encara que Cameron acudís a Edimburg per signar l’acord. Escòcia no és Catalunya i Espanya no és Gran Bretanya. Aquí no tenim un llibre blanc com a base per debatre.
