Per molt que s’entestin els partidaris de la causa sobiranista, la unitat política catalana no s’aconseguirà si no es té una certa seguretat que el projecte no va contra Espanya ni compta amb l’aprovació d’Europa. Ni en el procés per fer un referèndum d’independència ni en altres causes impulsades pels partits. Per la senzilla raó que Catalunya és una societat plural com es demostra en totes les eleccions democràtiques des de fa molts anys. Hi ha causes que podrien suscitar una gran unanimitat. Em refereixo a la cultura, a la llengua o a l’arrabassament per part de l’Estat del control de les institucions vigents en l’actual Estatut retallat severa i maliciosament pel TC el 2010.
El procés cap a l’anomenat dret a decidir, Estat propi, independència o com es vulgui presentar, és una il·lusió compartida per molts catalans. El conseller Andreu Mas-Colell va dir ahir a Madrid que Catalunya tindrà un Estat propi en aquesta o en la següent generació.
La pressió política i mediàtica que s’ha exercit perquè Pere Navarro s’unís a les forces que demanen la petició que l’Estat atorgui al Parlament la capacitat de gestionar un referèndum ha estat molt considerable. Van ser els anomenats dissidents que van demanar votar en secret. Així es va fer i van collir el 13,3 % dels vots mentre que l’oficialisme de Navarro va aconseguir el 83,5 %. Els perdedors van ser presentats ahir en molts fòrums com herois.
És normal en tots els partits socialdemòcrates europeus que s’exhibeixin divisions sobre temes importants o qüestions nímies. En aquests moments hi ha divisions en el laborisme anglès, en el socialisme francès i en l’alemany. És propi de l’esquerra el tenir mirades diferenciades sobre els grans temes de fons.
Aquí es demanen unanimitats oficials encara que no existeixin en la realitat. Si el PSC s’ha equivocat ja li passaran comptes les urnes. Se li ha negat en aquestes últimes hores la seva catalanitat i el seu sentit democràtic. Res de nou. Durant els llargs anys del lideratge d’Obiols se’ls deia simplement botiflers.
Fins que es respecti el dret a discrepar serem un país de bons i mals catalans i no una societat en què no hi ha una única manera d’enfocar els grans problemes a què ens enfrontem. Tenim un problema amb la llibertat.
