Hi ha moltes maneres de celebrar el primer aniversari d’una victòria electoral. Ahir es va complir un any de les eleccions que Artur Mas va anticipar després de la celebració de la gran manifestació de l’Onze de Setembre del 2012 i després de rebre una negativa de Mariano Rajoy a l’elaboració d’un nou pacte fiscal amb Catalunya. Aquestes dues raons van ser exposades per justificar l’avançament inesperat de les eleccions.
Artur Mas va demanar una majoria excepcional i va passar de 62 diputats a 50. Oriol Junqueras va obtenir un resultat espectacular aconseguint 21 escons, un més del doble dels obtinguts el 2010. Vaig escriure als dos dies de les eleccions de fa un any que sortíem de la legislatura més curta de la democràcia i entràvem en què seria igualment breu. Ja es veurà.
La posició del president Mas és delicadíssima. Des del primer moment va optar per un pacte de legislatura amb Esquerra Republicana i a partir d’aquest moment estaria en mans d’Oriol Junqueras, que es convertiria en el puntal del Govern i, alhora, en cap de la oposició. Un esquema molt infreqüent a l’Europa democràtica. Una de les clàusules del pacte entre Mas i Junqueras era la celebració d’una consulta sobre el dret a decidir al llarg de l’any 2014.
Aquest objectiu segueix vigent i ha ocupat la centralitat del debat polític al país que travessa una crisi social i econòmica que preocupa i afecta centenars de milers de catalans. Artur Mas no es va adonar que va perdre les eleccions de fa un any encara obtingués el millor resultat en comparació amb la resta de formacions polítiques.
Va empunyar el timó i va començar a navegar amb Oriol Junqueras amb el comandament a distància marcant l’itinerari. La gran manifestació de la Via Catalana de l’últim Onze de Setembre va pressionar més en la mateixa direcció fins al punt que l’Assemblea Nacional Catalana acaba de suggerir data i pregunta sobre la consulta. El president té poca capacitat de maniobra i difícilment pot fer marxa enrere sense trencar l’aliança amb Esquerra o frustrar als centenars de milers de manifestants encadenats de nord a sud.
La pregunta que es formulen molts convergents amb els quals parlo és qui aconsella a Mas. Els noms d’Homs, Rull, Turull i Mascarell són esmentats. Unió navega amb una altra brúixola.
