El delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid, Jordi Casas, ha presentat la dimissió irrevocable al president Artur Mas pel seu desacord amb la política independentista i l'”embolic polític en què s’han ficat”. Casas va rebre ahir l’acceptació de la seva renúncia i la comunicació que serà substituït el 30 de juliol per un diplomàtic de carrera, concretament, el cònsol a Perpignan, Enrique Ruiz Molero.
En converses amb cuartopoder.es, Casas va explicar que havia plantejat la seva renúncia al càrrec fa diversos mesos al president català Mas, a qui va comunicar personalment el seu desacord absolut amb la política sobiranista, que qualifica d'”error majúscul”. En la seva opinió, Mas i, en últim extrem, Jordi Pujol, han conduït a la societat catalana a un sostre insostenible del que ells mateixos no saben com sortir.
Casas reivindica “la sensatesa de Miquel Roca”, un polític al qual, segons diu, Pujol i els seus adlàters independentistes, “que s’han tirat a la muntanya”, van expulsar de la política catalana “com si els autors de la Constitució i del pacte amb Catalunya “fossin elements menyspreables, amb els que ara ja no cal comptar. L’exdiputat i exsenador de CiU qualifica la política de la Generalitat de “cínica i erràtica” i assegura que la majoria de la societat catalana no entén a aquests senyors.
L’encara delegat de Catalunya a Madrid denuncia la política antiespanyola que s’està promovent des dels mitjans de comunicació oficials. “Crida l’atenció, per exemple, que de sis tertulians designats a TV3 cap s’atreveixi a defensar l’espanyolitat de Catalunya”. Aquesta, segons sembla, és la llibertat d’expressió. I tot i que comprèn el mal humor de la família Pujol pels atacs relacionats amb la corrupció política de què ha estat objecte, rebutja la resposta de l’independentisme que estan inoculant la societat catalana.
En la seva opinió, els líders polítics catalans no tenen fusta i se sotmeten als grups independentistes que es manifesten al carrer i organitzen concerts, alhora que executen d’una manera implacable les polítiques més antisocials fins ara conegudes contra les capes més humils de la població. Casas afirma: “no és això” i abandona la política.
