Que ningú no ens enganyi l’auto que vol eliminar la immersió lingüística,a banda de qüestionar la independència judicial, impulsa una operació política orquestrada. Recordem que Aznar i la FAES, estaven i estan obsessionats amb el perill de balcanització d’Espanya. I en el fons ho volen per enfrontar-nos i presentar-se com una espècie de salvadors messiànics.
Saben que dividir Catalunya en dues comunitats és la millor estratègia perquè el PP creixi electoralment en els feus socialistes metropolitans i pugui superar el PSC. El disseny de la FAES, fins i tot es va dir que la Fundació d’Aznar finançava Ciutadans, estava dirigit a obtenir també l’alcaldia de Badalona, el cavall de Troia a Catalunya, estimulant una mena de lerrouxisme de nova planta. L’operació de divisió és la manera de neutralitzar la diferència entre el vot socialista i el popular en les generals, fins ara clau per arribar a La Moncloa. L’operació de divisió la tenen ben assajada en d’altres territoris com el País Basc i el País Valencià, no ho oblidem.
No cal dir que és pervers, que és irresponsable, que fa encendre les alarmes. Però siguem intel·ligents i no caiguem en el parany, en la trampa
Es busca deliberadament amb ànsia, enfrontar l’espanyolisme i l’independentisme. En aquest escenari pervers per la unitat del nostre poble, el socialisme federal quedaria fora de combat. És el que busquen. CiU haurà de pensar i actuar amb el cap, i adonar-se com va dir Antoni Puigvert a La Vanguardia que no té suficient força electoral a l’àrea metropolitana per aturar-ho.
No s’entén que CIU hagi pogut prioritzar els tacticismes de vol ras. S’enyora una generació de polítics amb visió de país, estratègica. No s’entenen els pactes més o menys formals amb el PP, a la Diputació, a Barcelona, a Badalona. Es veia a venir que amb el campament base instal·lat a Badalona–Juliana dixit- l’operació de divisió de Catalunya continuaria. Ara amb el tema de la immersió que potser serà el tema de campanya el PP de Catalunya a les eleccions generals. Altres experiments en la mateixa línia foren la qüestió de les banderes amb el campionat mundial de futbol de la selecció espanyola.
Errors també n’hi ha hagut en el PSC. Sé que és complex, i no sé quins han estat els marges reals, però calen pactes, diàleg i entesa en temes fonamentals entre el PSC i CiU. Fins i tot en temes de pressupost. Ara és fonamental pensar primer en Catalunya que en un mateix. Crec que l’equilibri i la prudència s’imposa. I en Joaquim Nadal ha encertat; ahir també encertava la direcció socialista davant la qüestió de la immersió, i el president Montilla oferia suport al Govern. Cal intentar-ho de veritat.
No sé si la tempesta de la immersió amainarà, però per si de cas, no és moment de pensar només i només en eleccions, també cal pensar en estratègia de país, en convivència, en unitat civil del nostre poble, cal alçada moral i intel·lectual, generositat, per construir el millor país de convivència per a nosaltres i els nostres fills. Si fem política de sentit, els partits de tradició democràtica i catalanista hem de dialogar i acordar, unir-nos. Cometrem un greu error si caiem en el parany de la divisió i l’enfrontament per ànsies de vol curt, alguns lluny d’aquí, i també a prop, es fregaran les mans. Cal recórrer la interlocutòria del TSJC, i oposar-se a aquesta operació amb seny, tenint clar que la unitat del nostre poble és el primer.
