Segons informen els mitjans de comunicació, el dia 29 nov vostè estarà a Barcelona. Participarà en un acte del seu partit a Catalunya. Suposo que intentarà insuflar una mica d’ànim a les seves bases, una mica desconcertades potser després de la celebració del procés participatiu del passat 9N. Està bé, suposo que és el que ha de fer un bon líder de partit.
Però deixi’m que li digui que és una veritable llàstima que no aprofiti la seva presència al nostre país per fer de president del Govern. De bon president del Govern. I no cregui que és molt difícil. Només ha de reunir-se amb el president de la Generalitat, també amb els líders de l’oposició a Catalunya i no estaria de més que també trobés mitja hora en la seva de ben segur voluminosa agenda per compartir opinions amb representants del món social, econòmic i també cultural de nostre país.
Segur que li enriquiria conèixer les nostres opinions. Potser deixaria de pensar que és el clima contaminat el que l’ha portat als fiscals de Catalunya a resistir-se a presentar una querella contra Artur Mas i part del seu govern. Potser podríem convèncer-lo que la manera més eficaç i legítima de solucionar el coflicte obert entre Catalunya i l’Estat espanyol és acudint de manera acordada a les urnes perquè sigui el poble català el que lliure i democràticament decideixi el rumb del seu destí. No crec que m’equivoqui si li dic que resideix a la societat catalana una tenaç vocació de diàleg i de pacte que no vol veure, o alguns dels que l’envolten no li permeten obervar. I que aquesta voluntat de diàleg constructiu no fa més que rebre el menyspreu i les amenaces d’aquells que han trobat en una determinada interpretació de la legalitat una coartada perfecta per explicar el seu profund immobilisme.
Sàpiga, senyor president del Govern de l’Estat, que la realitat és pertinaç. Que per molt que vostè s’entesti a negar-la, milions de catalans amb opinions i punts de vista diferents hem decidit que l’única solució que acceptarem és la que emani de les urnes i que tenim la total certesa que més tard o més d’hora serem convocats per exercir el nostre dret a decidir col·lectiva, democràtica i sobretot pacíficament.
Per això, i acomiadant-me ja, li trasllado la meva perplexitat davant l’ofensiva legal contra el Govern de la Generalitat i alguns dels seus membres per part de la Fiscalia General de l’Estat. No es podia cometre un error més gran, creguin-me. I no tan sols per la futilitat de l’intent de criminalitzar el president Mas, sinó perquè el que en realitat posa en relleu és la incapacitat del seu govern i potser de l’Estat de trobar raons polítiques que oposar al sobiranisme a Catalunya. Instal·lats en aquesta estratègia penal, tot el marge de maniobra que pretén restar-li a les institucions catalanes que avalen la secessió en realitat s’ho està arrebatint a vostè mateix i l’Estat que representa. Amb querelles i amenaces no aconsegueix altra cosa que augmentar la distància emocional de la qual ja el president Montilla va advertir durant el periple que va patir l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional. No només no obre la solució, sinó que l’allunya a puntades de peu.
Així que, senyor president, si té mitja hora estic a la seva disposició per ampliar i justificar-en persona el que en aquest bloc li explico. Encara que dubto que el líder del Partit Popular li permeti exercir de president del Govern.
Ah, per cert. I el 9N jo també vaig anar a votar.
