Les il·lusions són fundades. La petició és unànime. Una part substancial de la societat catalana vol votar en una consulta que defineixi la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya. I té una oportunitat el 9 de novembre. També demana unitat, i el president Artur Mas està disposat a treballar per ella.
El Govern d’Artur Mas, però també el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, encoratja la idea que tots aquests catalans il·lusionats podran votar el 9 de novembre. I Mas i Junqueras busquen totes les tortuositats legals per fer-ho possible. Fins i tot, amb l’ajuda de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ideen una alternativa perquè aquest dia es pugui celebrar algun tipus de consulta o d’acte multitudinari. Però no hi haurà consulta.
El Govern espanyol ha constatat que no ho permetrà. Al marge del dia concret en què es produeixi, l’Executiu que presideix Mariano Rajoy recorrerà davant el Tribunal Constitucional tant la llei de consultes com el decret de convocatòria. Només aquesta decisió implica una suspensió cautelar per part del TC, que s’haurà de pronunciar sobre el fons dels dos recursos en un període que pot variar, però que no serà curt. La suspensió cautelar pot tenir una durada de cinc mesos.
Només la consulta
I el President Mas n’és conscient. Però el seu compromís té un límit. Mas ha assegurat que convocaria la consulta. I ho farà. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimarts que, encara que pugui existir alguna altra possibilitat, el 9 de novembre no hi haurà eleccions anticipades al Parlament. Només “es treballa” per a la consulta sobiranista. I que Mas signarà el decret del 9N entre aquest mateix dimecres i divendres.
Just en aquell moment, Mas iniciarà una altra batalla, després de complir amb el seu compromís polític. Lluitarà per confeccionar una candidatura unitària amb Esquerra Republicana, i independents lligats al socialisme català per anticipar les eleccions en el millor moment, sigui just després del 9N o ja el 2015 i abans de les eleccions municipals.
En cas de no poder aconseguir-ho, Mas podria quedar-se en un segon pla, després d’haver aconseguit el veritable objectiu del seu mandat des de 2012: ser el primer president de la Generalitat que signa una convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.
El precedent de les europees
La candidatura unitària, però, haurà de sortejar molts obstacles. Mas ha assegurat, literalment, que preferia “mossegar-se la llengua” per no criticar en excés als republicans per haver rebutjat la candidatura conjunta a les eleccions europees del passat mes de maig.
Dirigents d’Esquerra van assegurar que les dificultats es van viure en la pròpia federació nacionalista, i que Unió Democràtica i Convergència no van saber estar a l’alçada. Però Convergència, i el mateix Mas van difondre un missatge oposat, carregant amb la major responsabilitat del fracàs. Aquesta candidatura anava a ser encapçalada per l’economista Germà Bel.
Si es produís, l’hauria d’encapçalar Artur Mas, i seguir la seva carrera política, malgrat no haver aconseguit la celebració de la consulta, amb dues convocatòries d’eleccions anticipades en només dos anys? El debat en el si de Convergència encara no ha cobrat una gran intensitat, perquè tots els esforços es concentren en el 9N, però s’ha començat a produir.
Evitar l’erosió de CDC
Al marge de saber qui serien aquestes personalitats del món socialista, –es descarten dos noms que sempre apareixen, Montserrat Tura i Antoni Castells, però apareixen altres com Marina Geli– la naturalesa de l’obstacle no ha canviat. Esquerra Republicana vol col·laborar amb Artur Mas. Junqueras no evita mostrar en les seves recents entrevistes la complicitat que ha aconseguit amb el president.
Però Esquerra sap també que li pot arribar el seu moment polític, i que Convergència Democràtica és ara mateix un instrument desgastat, trencat, desmoralitzat després de la confessió de frau fiscal de Jordi Pujol.
Mas ho intentarà. Si ho aconsegueix, amb una candidatura única que aglutini el bloc sobiranista de cara a unes eleccions anticipades en els primers mesos de 2015 Seria l’única possibilitat que CiU, si aconsegueix també arribar unida, pugui tenir recorregut polític. En solitari, Convergència, o la federació, podria patir un dur càstig electoral, tot i la bona imatge de Mas entre l’electorat independentista.
