Hi ha genuflexions i genuflexions
2 de setembre de 2023
En un ambient molt escalfat per l’afer Rubiales, les xarxes socials han esclatat quan s’ha difós la imatge de les subcampiones del món de gimnàstica rítmica agenollades als peus del president Carlos Mazón, al Palau de la Generalitat valenciana.
Després s’ha difós un vídeo que mostra la incomoditat de Mazón: «A mi me sabe mal que ellas estén así, yo también sé agacharme, hombre», se li sent dir, i demana fer-se una altra foto, més informal, amb les gimnastes dempeus i ell ajupit. No és concloent. Ajupir-se no és el mateix que agenollar-se, i la genuflexió de Mazón no l’hem vist. La de les subcampiones, sí. Aquests dies, filem prim.
Hi ha genuflexions i genuflexions. Agenollar-se és un gest totalment connotat per les circumstàncies. En els dies més tensos de les protestes per la mort de George Floyd, sota el lema «Black Lives Matter», una jove policia s’agenollà davant dels manifestants, a Philadelphie (Pensilvània). Tres col·legues la van imitar. La gent aplaudí, i l’ambient es calmà de cop. El fenomen es va repetir en altres ciutats nord-americanes. En alguns casos, amb una civilitzada negociació prèvia (“Si ens agenollem, ens prometeu que no hi haurà violència?”). Van ser gestos que van provocar l’ira de Trump, que esclatà quan un jugador de futbol americà, Colin Kaepernick, s’agenollà en un estadi quan sonava l’himne nacional, en protesta per la violència contra la població negra. “Get that son of a b… off the field!“, piulà Trump («Treieu a aquest fill de … del camp!»).
Per desgràcia, una altra genuflexió que em ve al cap és la del general Yagüe a la plaça de Catalunya, a la Barcelona de gener de 1939. Genoll en terra, prenia possessió de terra conquerida; no demanava precisament perdó. Si que ho va fer Willy Brandt, en canvi, en nom del poble alemany, en el monument a les victimes del ghetto de Varsòvia, el 1970.
