En principi i si no es torcen les coses, demà dijous, 19 de novembre, tindrem els noms del president permanent i del ministre d’exteriors de la Unió europea. El Consell europeu (format pels 27 caps de govern o d’estat de la UE) es reunirà a les cinc de la parda per tal de decidir les persones que han d’assumir aquests càrrecs, tal com preveu el Tractat de Lisboa. Hi ha convocada una roda de premsa a les 21,30 h. Ja veurem què en surt. Si no es posen d’acord, ha dit Cecilia Mälstrom, la ministra sueca d’afers europeus, “sempre queda el divendres, el dissabte i el diumenge… o bé convocar de nou el Consell més endavant“.
De moment, les negociacions van a tot drap i són molt complicades. L’única cosa segura és que l’actual president semestral del Consell, el primer ministre suec Fredrik Reinfeldt, no deixa reposar el telèfon. “Cada un dels 27 estats membres té coses a dir“, comenten en el seu entorn, “i negociar amb 26 col·legues de manera més o menys simultània, perquè ningú no se senti al marge, és una cosa complicada, els hi asseguro“. I el propi Reinfeldt s’ha lamentat: “Quan parles amb 26 acabes tenint sobre la taula bastants més noms que càrrecs a oferir“.
De càrrecs a cobrir n’hi ha dos, i la llista de possibles candidats i candidates s’ha allargat molt en els darrers dies. Suposo que la tasca del primer ministre de Suècia deu tenir per objectiu, en aquests moments, reduir la llista a dos o tres noms per càrrec. Més trucades, doncs, i més esforços per resoldre el trencaclosques. Ultra l’equilibri dreta-esquerra, n’hi ha d’altres a tenir en compte: entre nord i sud, entre països grans i països petits… I, sobretot, entre homes i dones. El ministre d’exteriors finlandès, Alexander Stubb, ha fet el comentari just: “Crec que seria convenient tenir una dona en un dels dos càrrecs. Tindríem un aire bastant ridícul si no ho féssim”.
La foto dels membres del Consell que encapçala aquesta crònica és, efectivament, ridícula.
