Després del resultat de l’assemblea extraordinària de la CUP, les opcions per solucionar la situació política a Catalunya, i el que és potser més important, el temps per trobar una altra sortida que no sigui la convocatòria de noves eleccions, es redueixen al mínim. El límit per a la investidura presidencial acaba el 9 de gener i la CUP va decidir ahir no investir Mas. Catalunya queda pràcticament obligada a celebrar una nova convocatòria electoral, llevat que Junts pel Sí presentin un nou candidat a la investidura en un temps rècord, cosa poc probable.
Forçats a una noves eleccions, que no tenen perquè solucionar el impasse de la política catalana, és temps de sondejar les probabilitats de cadascuna de les forces en joc, responent a la pregunta del títol.
A favor:
ERC podria ser la principal beneficiada d’una nova convocatòria electoral. En primer lloc, perquè CDC no tindria la força per exercir la pressió necessària per reeditar la candidatura de Junts pel Sí de les eleccions del 27s, com ja es va veure en les generals de fa deu dies. I seguint els recents resultats de les generals, els republicans ho tenen tot a favor per erigir-se en la primera força del bloc independentista, superant CDC i possiblement aconseguint la condició de primera força del parlament, el que donaria dret a intentar investir Junqueras com a pròxim president de la Generalitat. En el fons, aquest és l’objectiu que ha perseguit ERC durant tota el periple negociador amb les CUP.
Podem, o En Comú Podem, o més concretament Ada Colau, seria l’altre beneficiat d’una nova convocatòria electoral. Després del desastre de Catalunya Sí que és Pot el 27s, l’esquerra podria tenir èxit amb un “combo” diferent, amb una presència potent de Barcelona en comú i l’alcaldessa Colau, les “prestacions” de la qual s’han tornat a posar de manifest en les passades eleccions generals. Amb el suport d’aquesta victòria, l’agrupació de l’esquerra podria aspirar a un dels llocs de cap, atrapant vot que el 27s va acabar en JxSí, les CUP, el PSC o Ciutadans. Quedaria per veure si Colau se la juga i encapçala la candidatura, o simplement li dóna suport (cosa que no va fer quan la llista l’encapçalava Rabell).
No sap:
A les CUP els podria passar factura el fet de no investir Mas, però no sembla que pugui ser un preu molt alt. Possiblement perdrien una part de vot acomodat que el 27s els va donar el seu suport, però mantindrien el nucli dur del seu vot (o fins i tot augmentar-lo, segons les enquestes postelectorals, en part per la baixada de la participació).En qualsevol cas, i tenint en compte que en principi les CUP no es regeixen per les seves expectatives electorals, els seria més profitós mantenir la coherència (i no investir Mas) encara que perdessin algun escó respecte del 27s.
Al PSC unes noves eleccions li podrien anar bé o malament, no està gens clar. D’una banda, la reactivació del pol del’esquerra li passaria factura, com s’ha vist en les generals amb En comú Podem, el que no va passar el 27s, en bona mesura per la debilitat de la proposta de Rabell. Ara bé, d’altra banda, la possible baixada de Ciutadans i de JxSí podria alliberar un espai proper als socialistes, on podrien penetrar si la seva oferta és prou atractiva… i sempre que en l’entreacte no han lliurat el govern central al PP.
El PP va aconseguir un resultat tan dolent en les eleccions del 27s i en les generals que sembla molt difícil que ho pugui empitjorar. En bona part, dependria de l’escenari general. Si Rajoy (o un altre candidat / a popular) aconsegueix ser investit president del govern abans de març, el PP podria recuperar part del vot que li ha pres Ciutadans. En canvi, si les negociacions per formar govern a Espanya s’estanquen, els populars podrien passejar per les noves eleccions com una ombra sense pena ni glòria (com han fet en les últimes convocatòries).
En contra:
A C ‘s unes noves eleccions no els serien convenients per una qüestió de cicle. Les generals han marcat undebilitament dels de Rivera, el que els pronostica una baixada. A més, molt probablement una nova convocatòria autonòmica no estaria marcada pel dramatisme de la del 27s, per la qual cosa Ciutadans ja no podria actuar coml’imant del no a la independència. Per aquest motiu el vot menys convençut, que el 27s va fer una aposta estratègica pel no a causa de la por al triomf dels independentistes, quedaria lliure, a costa dels partits amb tendència alcista (Podem), d’opcions a mig camí (PSC ) o fins i tot dels seus rivals tradicionals en l’espaiespanyolista (PP).
CDC té la clau per convocar unes noves eleccions, ja que podria presentar un nou candidat a la investidura que, a diferència de Mas, obtingui el plàcet de les CUP. Si no ho fessin, els convergents s’enfrontarien a una convocatòria molt complicada per als seus interessos. En primer lloc, perquè no tindrien la força suficient per forçar una nova aliança amb una ERC que ve de superar-los en les eleccions generals, i que busca sense dissimular erigir-se en el primer partit del bloc independentista. En segon lloc, perquè CDC estaria obligada a presentar a Mas com a cap de llista, amb el que això comportaria: fer pivotar part de la campanya sobre la gestió del seu govern en els últims cinc anys, precisament allò que van voler evitar el 27s amagant al president en el número quatre de la llista.
Unes noves eleccions, amb Mas com a únic reclam, invocant en solitari el “rassemblement” del vot nacionalista(com ja va fer, i amb poc èxit, el 2012) i fent de la pugna entre independentistes un dels eixos de la seva campanya, no generaria la dinàmica de polarització extrema del 27s, que tants rèdits va donar a l’independentisme. Així que és probable que tornéssim a un escenari més “normal”, el que comportaria un descens respecte de la participació excepcional del 27s i una dispersió del vot a joc amb el que ha anat succeint durant el cicle electoral. Menys participació i transvasament de les opcions “grans” a les noves i petites és precisament el pitjor escenari per a Mas i CDC.
No contesta:
Finalment, i encara que la probable centrifugació del vot de JxSí i C ‘s, respecte del 27s podria ser-los propici, no sembla que Unió estigui en condicions de beneficiar-se d’una nova convocatòria electoral.
