Després de dos anys on han nascut diverses iniciatives (moviments, associacions i fins tot un nou partit) per representar la riquesa i pluralitat del espai socialista català, a la vegada que el referent històric d’aquest espai anava tancant-se i encongint-se, és el moment de fer un canvi de rumb que permeti recuperar i reunir l’electorat progressista d’aquest país.
Si l’Aliança de Progrés és la única manera de que Catalunya torni a tenir un Govern d’Esquerres, aquesta no serà factible sense un espai socialista fort; ja que les altres forces d’esquerra no poden arribar a representar la tradició que significa la integració de socialisme democràtic i catalanisme de progrés.
Però avui aquest espai socialista està dividit entre els que advoquen per impulsar el “dret a decidir” i els que defensen el “dret a retenir”, amb una reforma constitucional que requereix uns dificilíssims dos terços de la cambra espanyola i que acaben votant amb Rosa Díez entorpint qualsevol possibilitat de diàleg i pacte. L’actual diàspora socialista demostra que bona part de l’electorat progressista defensa una modificació de l’actual “status quo” amb una aposta ferma per l’acord i el diàleg del “dret a decidir”. I en aquest context es dóna la paradoxa de que l’espai socialista pel “dret a decidir” està massa fragmentat. I succeeix quan és més necessària que mai la unitat per mantenir fermament la posició pròpia dins del bloc catalanista; i que és herència de molts anys de treball de companyes i companys, i que avui la veuen diluir-se amb l’alienació amb el No de Ciutadans i el PP.
Per aquesta raó que és fonamental que totes les iniciatives sorgides per mantenir la identitat del socialisme català com a força socialment majoritària, davant la pèrdua de rumb dels seus actuals referents que l’han situat com un obstacle pel pacte, s’uneixin. I com hereus de la millor tradició del socialisme democràtic i de progrés, ho podem fer amb una corresponsabilització de tothom, basada en un compromís sincer i un consens actiu des de la pluralitat, que permeti un canvi de rumb que seria captat i respost per la diàspora de tota la gent que actualment se sent orfe. Una unió que davant l’actual situació plena de maniobres i tactismes de curta volada, visualitzi una rectificació de mètodes i procediments. Una suma dels diversos sectors que tingui com objectiu prioritari recuperar i reunir l’electorat socialista de per si plural però a favor del “dret a decidir”.És hora de fer-nos grans.
