Fa anys, el meu amic Quico Sabaté, intel·ligència d’argent, em va pronosticar que en els temps a venir veuríem guerres amb exèrcits sponsoritzats i soldats lluint anuncis comercials a l’esquena, com els futbolistes. Ell no ho ha pogut veure, però nosaltres sí. Avui, per primera vegada a la història, una empresa privada ha conquerit una ciutat. La ciutat és Rostov, a Rússia, i l’empresa, Wagner.
Ja era insòlita la presència d’un grup armat irregular, de propietat privada, al front d’Ucraïna. Diluïa el monopoli de la violència «legítima» de l’Estat rus. Era una mostra de feblesa indissimulable i humiliant.
Que l’empresari guerrer Prigojin hagi pogut fer el que ha fet, mostra dues coses: la fragilitat militar i institucional del règim de Putin, i que l’empresari guerrer té un aura de prestigi entre els seus assalariats armats.
Els experts que segueixen aquesta crisi russa no gosen fer pronòstics en aquestes hores. Prigojin ha anunciat una «marxa de la llibertat», en direcció a Moscou.
Alguns diuen que el desenllaç dependrà de la reacció de la població russa. No ho crec. Seria suposar que aquesta té la capacitat d’influir a curt termini en l’evolució dels fets, en el descabdellament de la crisi. Intueixo que no serà així, i que la clau la tindran els grups de poder locals i centrals, els caps militars, els grans oligarques. Molts d’aquests deuen estar dubtant en aquests moments, deuen estar descontents pel cul-de-sac ucraïnès, deuen estar a l’aguait de com es decanten les coses. És possible que Putin pugui recuperar el control, de moment. Però té molt mala peça al teler. L’edifici te moltes esquerdes.
