No sse sap què donarà de si el nou lideratge d’Elly Schlein, però hi ha un llenguatge nou en el Partito Democratico (PD) italià. Ahir, Marco Furfaro, que va ser el portaveu de la moció Schlein en les primàries, i ara és el responsable d’iniciatives polítiques en la nova executiva del partit, s’explicava en una llarga entrevista.
Alguns fragments:
«La política sense visió pren un caràcter d’administració d’un condomini. Les persones, fins i tot les més pobres, fins i tot les que necessiten urgentment un canvi material en el seu dia a dia, no volen una política que es limiti a gestionar el que existeix. Volen visió i resultats materials. En els últims anys, malauradament, l’esquerra s’havia rendit a la idea que el model de desenvolupament era immutable, que la precarietat en la que viuen milions de persones era un destí ineluctable. El canvi més gran que s’ha produït amb la victòria d’Elly Schlein a les primàries és aquest: el PD torna a ser percebut com el partit que vol canviar un model de desenvolupament que saqueja el medi ambient, que obliga els que fan empresa a competir en el terreny de la privació dels drets dels treballadors i lesiona la dignitat de les persones. Avui ha arribat el moment dels que tenen el coratge de dir prou, que un altre model és possible. No són idees radicals, sinó necessàries. El papa Francesc ens insta a “qüestionar el model de desenvolupament” i “canviar aquesta economia que mata amb una nova economia de la vida”. Les generacions més joves demanen amb urgència afrontar el repte del canvi climàtic. Les primàries ens van demanar que hi féssim front. I no volem trair el nostre electorat (…) No es tracta d’una utopia, es tracta de les desigualtats insuportables que viuen milions de persones i el clima embogit que ens ho demana (…) Economia circular, un mercat del treball en què la dignitat de les persones torni a ser central, la salut pública com a prioritat ineludible, l’habitatge com a dret i no com a privilegi, un Estat que ajudi les empreses amb un model en què la competició és en el producte, en la innovació, en la capacitat de generar valor afegit i no a la baixa. Un partit torna a ser popular quan lluita no només per mantenir-se al poder, sinó per canviar la vida de la gent. Si avui l’Elly i el nostre partit són aplaudits a les places és perquè hem tornat a ser creïbles als ulls de la gent. Perquè ha tornat la idea que la política són ideals i concrecions, no poltrones».
«la contraposició entre drets socials i drets civils és una falsa oposició que fan els que no volen ni els uns ni els altres. Et diré més: els drets civils són drets socials i els drets socials són drets civils».
«Abans de les primàries, el PD estava en mínims històrics, alguns fins i tot posaven en qüestió la seva existència. Avui té 20 mil nous membres, és el primer partit de l’oposició (…) El PD torna a ser un partit popular, que finalment fa el que diu, i es manté ampli i plural. En una paraula: democràtic».
Les últimes enquestes italianes
