La pedagogia del dolor que està representant la crisi ens ha fet comprendre als ciutadans espanyols i del sud d’Europa que formem part d’un circuit integrat en el qual participen les estructures pròpies de cada estat i les de la Unió Europea. Hem après que els acords que es prenen a Brussel·les són decisius per millorar o empitjorar les nostres condicions de vida i de treball. Avui ja sabem que, si bé Europa és el problema, a Europa hi ha la solució a la crisi. Vet aquí la importància de les properes eleccions europees del 2014. També sabem que si no derrotem al PP el 2015, una nova legislatura popular provocarà que molts dels danys que ha causat la seva gestió a pilars fonamentals del nostre model social, polític, institucional i convivencial siguin irreversibles. Si aquest és el diagnòstic compartit, les esquerres socials i polítiques hem de prioritzar l’objectiu de derrotar les polítiques neoliberals i conservadores a Europa i a Espanya. Aquesta és la nostra responsabilitat.
La crisi, i especialment la crisi de la política, han fet emergir a múltiples protagonistes socials -15M, DRY, Marees, PAH, etc. – Moviments tots ells carregats de legitimació, que gaudeixen d’àmplies simpaties socials, crítics amb el sistema polític, alternatius i innovadors en els seus estils i formes, i que més aviat que tard es veuran emplaçats a decidir si donen un pas més i es llancen a l’arena electoral. Decisió gens senzilla de prendre.
Territorialment s’han consolidat partits i coalicions de nou encuny, però amb voluntat de ser protagonistes en la política europea i estatal -Compromís, Alternativa Galega d’Esquerda, Més Mallorca … -, al costat d’altres més veteranes com CHA, Nova Canàries, NaBai, BNG, Sí que es pot de Tenerife,… Totes elles representen un mosaic d’opcions, molt singular i alhora molt representatiu de l’Espanya plurinacional. Tots els estudis d’opinió assenyalen el seu creixement electoral. La irrupció d’EQUO ha mostrat la voluntat i ambició de liderar l’ecologisme polític a Espanya. IU està capitalitzant la desorientació del PSOE al saber articular la seva presència en els conflictes amb la seva oposició frontal al govern de Rajoy. I el PSOE perd i perd vots.
Amb aquesta amalgama de subjectes socials i polítics què es pot fer? Fins on es pot arribar? Si primen els recels, els antagonismes o la confiança que la debacle del PSOE dóna perquè tots creixin, no passarà res que modifiqui l’actual correlació de forces. El PSOE perdrà vot, el suficient perquè les diferents coalicions electorals obtinguin representació o l’incrementin, però el PP seguirà com a primera força, i haurem perdut una bona oportunitat per construir una gran coalició sociopolítica que derroti a Espanya les polítiques d’austeritat de la troica i que ens llanci amb força cap al principal objectiu: fer fora el PP del govern el 2015. Perquè aquest és el principal i fonamental objectiu: derrotar la dreta. El país no dóna per més.
No tenim temps per esperar que el PSOE s’adoni que és la fi de la història per als centrismes, per la seva opció de centre-esquerra, que no hi ha ja estatus quo que compartir amb el centredreta, i que aquest mateix s’ha transformat en dreta pura i dura. Per primera vegada en la història de la nostra democràcia, li correspon a l’altra esquerra, la transformadora, ser alternativa de govern. Per a això s’ha d’iniciar un procés, horitzontal i sense prejudicis, de diàleg per definir una proposta política unitària, creïble i útil. Una proposta fonamentada en un programa de govern coherent i realista. Amb un lideratge fort, amable i positiu.
Per on començar? Dialogant. És l’hora de construir ponts i establir punts de trobada. Necessitarem “facilitadors”, persones amb reconeixement en els partits i credibilitat en els moviments socials, que realitzen una tasca de mediació entre tants protagonistes. Diàleg per acordar unes regles del joc, per elaborar un programa i elegir els candidats i candidates que ens representaran.
ICV va acordar en la passada assemblea nacional que la seva aposta és vèncer, no créixer. Els nous coordinadors nacionals tenen l’encàrrec d’obrir un diàleg social i polític el més ampli possible per fer viable aquesta gran coalició, convençuts que en les actuals circumstàncies, i responsablement, aquesta ha de ser la nostra prioritat. Per vèncer tots som necessaris, per créixer només cal encertar en les aliances a realitzar.
Publicat el 21/06/2013 al diari digital nuevatribuna.es
