Estem en plena campanya electoral, en aquest cas per les eleccions generals, una campanya que te de important i de diferent respectes de les altres del mateix nivell un element distorsionant com la crisi que pot incidir i ho farà de forma molt important en els resultats.
Hi ha molta gent que diu que és apolític, que no vol saber res de la política. Aquest plantejament que ha de ser respectat, doncs respon al posicionament d’un sector de població, es fals intrínsecament, donat que quasi tot es política i si no, reflexionem si la gran majoria de temes que ens envolten no tenen un transfons polític, com pot ser el transport públic, la sanitat, l’educació, l’increment de preus del mercat, les actuacions de la banca, les retallades, etc. com a grans blocs i conceptes, més concrets que afecten a cadascú de les persones de forma més o menys propera i totes elles tenen un transfons polític.
L’altre dia un amic meu em va comparar la política amb Facebook i crec que te molta raó. M’explicava que per molt que no vulguis tenir res a veure amb Facebook, no ho aconseguiràs; tu no tindràs una compte, però els teus amics t’enviaran invitacions, penjaran una foto on hi surtis tu, la etiquetaran i per tant apareixerà el teu nom; escriuran de tu, i al final, i encara que només sigui per poder “controlar” que surt relacionat amb la teva persona, entraràs a Facebok.
Com a conseqüència d’aquests plantejaments és clar que s’ha d’anar a votar. Que cada persona voti lliurement allò que consideri que és el millor, però que voti que hi participi, l’única manera de poder canviar la situació que li toca viure és votar.
Voldria fer una mena de petit argumentari que ens podria servir per a donar resposta a totes aquelles persones que diuen que no votaran.
Perquè hem d’anar a votar!!!!
a) Perquè de decisions polítiques depenen la gran majoria de temes que ens afecten a les persones en la nostra vida quotidiana; com per exemple quan comprem productes de primera necessitat, el preu esta gravat amb un tipus d’IVA que te un import polític.
b) Perquè si penses que el govern no es preocuparà ni resoldrà els teus problemes, doncs a lo millor te’ns raó, però hauries de pensar si no podria el nou govern generar-te, més problemes encara.
c) Perquè si no votes, no estàs expressant el teu posicionament vers la política. I si moltes persones fan el mateix, pot succeir que portin la política cap on vulguin uns quants. Els interessos d’un col·lectiu molt concret poden fàcilment adreçar a la ciutadania cap a indrets no desitjats, com pot ser la pèrdua de drets i de llibertats com al llarg de l’historia ja hem vist altres vegades. I tu, que no has votat, com et sentiràs? Vas deixar passar l’oportunitat de dir la teva i ara…
d) Perquè política es la forma de fixar el llindar entre els drets propis i els drets aliens, de fixar les normes bàsiques de convivència i això ens afecta a tots, perquè les normes no són les mateixes per uns que per altres.
e) Perquè si tu ets de les persones que no van a votar perquè no hi creuen en el sistema, es evident que no participant-hi es una forma de manifestar el teu rebuig, però si no fem res, les coses per si soles no milloraran. Al llarg de la nostra vida tenim moltes situacions que són un problema, el cotxe, l’ordinador, un electrodomèstic, etc. son elements que poden fallar, si fallen i no fem res, si no posem solució, per si soles no s’arreglaran. De la mateixa manera hem de fer quelcom per resoldre els problemes que es poden plantejar a la política, però hem de fer quelcom.
f) Perquè tenim l’oportunitat de expressar el que pensem i de dir que volem que faci el proper govern. Els hem de dir que la vida no es immobilisme, i per tant que allò que era vàlid fa trenta anys avui s’ha de actualitzar i ha d’evolucionar al mateix ritme que evoluciona la resta de la societat.
g) Perquè hem de reivindicar que els nostres governants facin allò que sigui millor per la ciutadania d’aquest país i no allò que afavoreixi els interessos de la banca o d’altres països d’Europa.
h) Perquè a lo millor s’ha de reivindicar no tant sols la llibertat d’expressió sinó una veritable llibertat d’informació on sigui viable explicar com és pot sortir de la crisi o com combatre la crisi (casos de Sud-amèrica i d’Islandia) sense que sigui la ciutadania qui tingui fonamentalment de pagar els plats trencats d’aquest greu problema.
i) Perquè ja es hora de diferenciar política de polítics. La política és tot. Qui fa que les decisions siguin justes per la gran majoria de la població o beneficioses per un col·lectiu molt concret no és la política, són els polítics i els partits polítics; potser caldrà pensar-hi molt bé els polítics que escollim i com podem fer canviar el funcionament dels partits a qui votem.
j) Perquè cal revisar el sistema, de forma que els polítics facin rendició de comptes a la ciutadania, de la seves actuacions al llarg del mandat. Ha d’haver un sistema d’avaluació.
k) Perquè si no votes estàs dient en poques paraules que ja t’està be tot com està.
l) Perquè l’única manera de canviar el sistema és des de dins, participant de forma més o menys activa però participant. Res es mou per si sol, s’ha de fer alguna cosa perquè el moviment s’iniciï.
m) Perquè el fet de votar no vol dir que t’agradi el sistema, sinó que estàs disposat a involucrar-te per aconseguir els canvis necessaris.
n) Perquè si t’abstens el sistema no tindrà en compte el teu vot per a res.
o) Perquè si els ciutadans votem i escollim a uns governants que ens governin, els mercats també son part d’algun país i caldrà que els seus governants actuïn contra ells i sinó ho fan, estaran fent desistiment de funcions.
p) Perquè desprès dels darrers mesos es cada cop més evident que no és el mateix Rubalcaba que Rajoy, el PSC-PSOE que el PP. El ciutadà ha de tenir clar moltes qüestions que els diferencien, amb el condicionant que els segons, es dir el PP, mai farà res a favor dels treballadors i que a Catalunya, els seus “amics” de CiU, tenen un programa similar, que te com a gran diferencia només el idioma, es dir on uns diuen “recortes” els altres diuen “retallades” i així al llarg de tot el programa.
Perquè si volem que:
- No “desaparegui” la sanitat pública.
- No es desballesti l’educació pública.
- Es mantinguin els ajuts per les persones dependents.
- No hi hagi un retrocés en els diferents serveis socials
- L’acomiadament no sigui lliure,
- No tremolin en un futur immediat les pensions,
- Qui més tingui més pagui.
- La banca aporti amb un nou impost.
- Es mantingui la durada de l’assegurança de l’atur.
- Es prenguin mesures per afavorir la contractació de persones.
- Hi hagi un programa energètic ecològic basat en potenciar les energies renovables.
- No proliferi ni s’incrementi la creació de l’energia nuclear.
- Hi hagi crèdit a les petites i mitjanes empreses, i per tant fora bo transformar l’ICO en un institut financer.
- La política econòmica del país no sigui la que digui la CEOE.
- S’eliminin aquelles administracions amb tasques duplicades i per tant disminueixi la despesa pública.
- Es faci un replantejament de l’estructuració i funcionament de les forces armades.
- Sortim de la crisi tots junts i no deixant pel camí el gruix de persones que formen les classes socials més desafavorides.
- La despesa sigui finalista i no que cada Administració l’utilitzi segons els seus interessos polítics.
- La despesa pública en sanitat i educació es destini a la sanitat i l’educació pública.
- Les escoles públiques tinguin el mateix tractament econòmic que les privades i les concertades.
- Tothom tingui els mateixos drets i els mateixos deures com a ciutadans.
- Es treballi per conciliar la vida laboral i familiar.
- Es pugui implantar de forma general el primer cicle de l’Educació Infantil (0-3 anys).
- Existeixi la llibertat perquè las persones puguin d’organitzar-se la seva vida com millor vulguin (heterosexuals, homosexuals, gays, lesbianes, dret a l’avortament, etc.).
- Hi hagi d’una real igualtat entre les dones i els homes en aquest país (de treball, sou, personal, etc.).
- Tot això pugui fer-se, només hi ha una possibilitat, votar el proper dia 20-N al PSC-PSOE i als seu cap de llista Alfredo Pérez Rubalcaba
