Més de 200 signatures havien recollit fins ahir a la tarda els promotors del manifest adreçat a Artur Mas. Públic reprodueix íntegrament el document i el nom d’alguns dels signants.
“Ens adrecem a vostè, com a màxim responsable polític de Convergència i Unió, per fer-li avinent la nostra preocupació per l’ascens, en les recents eleccions municipals, de forces polítiques i propostes programàtiques obertament racistes i xenòfobes que usen els immigrats com a caps de turc de tots els problemes que han aflorat amb la crisi econòmica d’aquests darrers anys.
Ens referim no només al creixement de grups d’extrema dreta fins ara marginals, com és el cas de Plataforma per Catalunya, sinó també a l’adopció de postulats similars per part d’una força com el Partit Popular de Catalunya, i molt particularment a la campanya agressiva i demagògica duta a terme pel candidat del PPC a l’alcaldia de Badalona.
La possibilitat que el Sr. Xavier García Albiol protagonista d’aquesta campanya i actualment investigat per la Fiscalia com a possible responsable d’un delicte d’incitació a l’odi racial passi a ocupar l’alcaldia de la tercera ciutat de Catalunya és senzillament alarmant per a la salut democràtica del país.
L’alarma ve agreujada perquè malgrat que al llarg de la campanya electoral CiU es va comprometre a barrar el pas de García Albiol a l’alcaldia de Badalona, ara sembla que la coalició que vostè presideix s’està inclinant per facilitar, via l’abstenció o una fórmula equivalent, l’elecció de García Albiol com a alcalde.
En cas que s’arribi a atorgar aquest suport de fet, i encara que sigui en forma d’inhibició, CiU es faria responsable de contribuir decisivament a una greu infecció de les institucions polítiques catalanes a través del virus d’una demagògia populista basada en mentides i extrapolacions com ara un suposat ús abusiu dels serveis i ajudes socials per part dels immigrats, o l’exageració dels problemes de seguretat i la culpabilització de col·lectius sencers de població d’origen estranger, com, en el cas de Badalona, els ciutadans d’origen romanès. Unes posicions i actituds que intoxiquen el cos social alimentant pors, divisions i enfrontaments socials molt difícils d’aturar, i que històricament han estat sempre el preàmbul de polítiques antidemocràtiques sobre el conjunt de la societat i, en especial, contra els seus sectors menys privilegiats.
Una infecció que, a més, tindria sens dubte repercussions no només a Catalunya sinó a tot el territori de l’Estat espanyol, ja que tot indica que Badalona està sent utilitzada pel PP com a camp de maniobres on mesurar l’eficàcia i els rèdits electorals d’actituds obertament discriminatòries envers els immigrats, com a col·lectiu contra el qual projectar bona part de les frustracions d’una part important de la ciutadania, per a la seva ulterior aplicació a escala estatal en les properes eleccions legislatives.
En uns moments on s’està expressant amb una amplitud i una intensitat inèdites una profunda desafecció d’una part molt important de la ciutadania envers les pràctiques polítiques dominants, la possible subordinació dels principis i valors democràtics als interessos a curt termini dels partits polítics, en una matèria tan delicada i sensible com aquesta, no faria més que afavorir i agreujar la pèrdua de credibilitat democràtica de les institucions, i la consegüent desconfiança d’un nombre cada cop més gran de ciutadans.
És per aquestes raons que, en tant que ciutadanes i ciutadans fermament compromesos i compromeses amb els valors democràtics, reclamem de la coalició política que vostè presideix que, fent honor a la noble i democràtica noció segons la qual són catalans tots aquells i aquelles que viuen i treballen (o intenten treballar) a Catalunya, s’oposi a qualsevol acord que impliqui facilitar i legitimar l’accés al govern d’institucions públiques com ara l’Ajuntament de Badalona, d’individus i posicions polítiques que basen les seves ambicions en el conreu de la mentida, l’odi i la discriminació envers col·lectius de població mereixedors, com qualsevol altre, de respecte i reconeixement, i que, tret de casos individuals aïllats, contribueixen de manera decisiva al benestar i la convivència de la societat catalana, encara que siguin, precisament, els més vulnerables i els primers afectats per les conseqüències de la crisi econòmica en curs i del malestar que se’n deriva. Davant del racisme i la xenofòbia, tolerància zero”.
Neus Aguado (escriptora), Lucila Aguilera, Joaquim Albareda (historiador), Xavier Albertí (director teatral), Pere Alemany (enginyer de telecomunicacions), Víctor Alexandre (escriptor), Mingo Albir (il·luminador de teatre), Jordi Fernando Aloy (editor),Vicenç Altaió (poeta), Pep Altayó (gestor cultural), Carmen Alvarez Carrasco (producció teatral), Marta Angelat (actriu i directora de teatre), Joan Anguera (Actor i director de teatre), Andríi Antonovskyi (poeta i pintor), Blanca Arderiu (producció teatral), Montse Armengou (perriodista), Jaume Badia (gestor cultural), Siscu Baiges (periodista), Joan Baixas (estudiant), Eugènia Balcells (artista), Arnal Ballester (artista), Neus Ballús (cineasta), Maria Barbal (escriptora), Francesc Barceló (escriptor), Montserrat Bayà (agent literària), Carles Beltran (antropòleg), Yolanda Benavente (estadística), Josep M. Benet i Jornet (escriptor), Bálint Ábel Bereményi (antropòleg), Victòria Bermejo (escriptora), Pau Bernal Gallegos (cooperativista), Fina Bernad i Vidal (professora d’història de l’art), Maria Bohigas Sales (editora), Jordi Boixaderas (actor), Susanna Bonany (periodista), Elisabeth Bosch (catedràtica de química orgànica, UB), Eulàlia Bosch (professora de filosofia), Francesc Xavier Bosch (epidemiòleg), Tomás Caballero (editor), Jaume Cabré (escriptor), Jordi Calvo (investigador del Centre d’Investigació per la Pau JM. Delás), Carme Camps (traductora), María Carballo López (antropòloga), Roser Camí (actriu), Mercè Canela (escriptora), Oscar Casasayas (sociòleg), Gerard Casau (periodista), Josep Maria Cazares (dissenyador gràfic i il.lustrador), Babou Cham (actor), Antoni Clapés (poeta i editor), Carmen Claudín (politòloga), Laurent Cohen (traductor), Jordi Collet (actor i músic), Assumpta Company (metgessa), Flavia Company (escriptora), Lluïsa Cunillé (dramaturga), Jordi Cussà (escriptor), Lluís Danés (director de teatre i cinema), Jordi Dauder (actor), Rodolfo del Hoyo (escriptor), Aurelio Diaz (antropòleg), Montse Diaz Grau (tècnic de cooperació internacional), Ferran Dordal (dramaturg), Eduard Escoffet (poeta), Ramon Espelt (professor i escriptor), Margalida Estelrich (directora de teatre i mestra de primària), Mia Esteve (actriu), Miren Etxezarreta (economista), Evru–abanS Zush (artista visual), Francesc Fàbregas (fotògraf), Eduard Farelo (actor), Aleix Faurò (actor i director teatral), Carles Feixa (catedràtic d’antropologia, UDL), Llibert Ferri (periodista), Carles Flavià (actor), Joan Fontcuberta (artista), Jordi Figueras (arquitecte tècnic), Pepa Forn (bibliotecària), Pau Freixa (eslavista i professor universitari), Ivan Garcia Sala (filòleg), Isabel Gayá Trullenque (psicòloga), Francesc Gelonch (escriptor), Catalina Girona Arguimbau (traductora), Mercé Girona (artista visual), Maria Golobardes (catedràtica d’Institut), Eulàlia Gomà (realitzadora de televisió), Alícia Gorina (directora teatral), Agustí Gracia Fernandez (periodista), Guillem-Jordi Graells (president de l’AELC), Isabel Graña (Espai Betúlia, Badalona), Isidre Grau (escriptor), Cristina Grisolía (educadora social i escriptora), José Luis Guerín (cineasta), Maanuel Guerrero (crític d’art), Mercè Guisado (infermera), Maite Guisado (crítica teatral), Hamid Hilal (sociòleg i ssindicalista), Alex Hinno (…), Clara Holgado (mànager cultural), Josefina Ibarra (…), Mercé Ibarz (periodista), Mireia Illamola i Riubugent (actriu), Salah Jamal (metge i escriptor), Julià de Jódar (escriptor), Djore Kasimir (biòleg), Adan Kovacsics (traductor i escriptor), Violeta Kovacsics (periodista), Isaki Lacuesta (cineasta), Julio Lamana (gestor cultural), Alexandra Laudo (curadora d’art contemporani), Albert Lázaro-Tinaut (editor i traductor), Francesca Llopis (artista), Rogelio López Cuenca (artista visual), Julian López Díaz de Otazu (ex-professor d’ensenyament secundari), Carlos Losilla (escriptor), Anna Madueño (gestió cultural), Eugeni Madueño (periodista), Julio Manrique (actor i director de teatre), Lluis Marco (actor), Christian Martí Menzel (agente literario), Fernando Marzá (arquitecte), Sílvia Matz (professora), Joan M. Minguet (professor d’art), Víctor Molina (professor d’estètica), Imma Monsó (escriptora), Xavier Montanyà (periodista), Manel Montañés (gestor cultural), José Antonio Muñoz Llergo (professor de l’Institut del Teatre), Alba Navarro (dissenyadora gràfica), Ivette Noguera (editora), Maria-Antònia Oliver (escriptora), Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau), Bet Orfila (economista), Eli Orfila (economista), Jordi Oriol (actor i director d’escena), Pere Ortega (president de la Federació Catalana de ONG per la Pau), Agata Orzeszek Sujak (professora i traductora), Pep Parés (actor), Iago Pericot (director de teatre), Pep Planas (actor), José Luis Ponce (editor), Arnau Pons (poeta), Alex Prats Enriquez (director de cooperació d’Intermon Oxfam per l’Àfrica de l’Oest), Imma Prats (ceramista), Jordi Prenafeta i Pàmpols (filòleg), Joan Puche (poeta), Narcís Puig (gestor cultural), Irene de Puig (professora de filosofia), Jordi Puntí (escriptor), Bernat Quintana i Sanfeliu (actor), Mingo Ràfols (actor), Antonio Ramírez (llibreter), Pep Ramis (coreògraf i ballarí), Xavier Renedo (filòleg), Eduard Ribera (escriptor), Alejandra Riera (periodista), Ignasi Riera (escriptor i ex-diputat), Alex Rigola (director de teatre), Ricard Ripoll (escriptor i professor de literatura), Núria Rius Vernet (ex-professora d’ensenyament secundari), Muntsa Roca (gestora cultural), Ignasi Roda (dramaturg), Anna Rosés i Belló (tècnic de cooperació internacional), Bru Rovira (periodista), Helga Rovira (biòloga), Apen Ruiz (arqueòloga), Eduard Salvador Solé (catedràtic d’astrofísica, UB), Toni Rumbau (titellaire), Ricard San Vicente (catedràtic de literatura russa, UB), Olimpia Sánchez (mestra), Salvador Saura (dissenyador gràfic), Anna Saura Cerdà (…), Gabriela Serra (moviment veinal), Màrius Serra (escriptor), Alex Serrano (director d’escena), Bashkim Shehu (escriptor), Camino Simarro Ortiz (educadora social i antropòloga), Xavier Sitjà (periodista), Jaume Sodupe (enginyer industrial i economista), Verena Stolke (catedràtica emèrita, UAB), Joan Subirats (politòleg), Carlota Subirós (directora de teatre), Pau Subirós (producció audiovisual), Pep Subirós (filòsof i escriptor), Natividad Suils (advocada), Salvador Sunyer (director de Temporada Alta), Berta Sureda (gestora cultural), Dorota T. Szmidt Sierykow (filóloga, professora UB), Hèctor Tarrés (programador informàtic), Enric Tello (historiador ambiental), Miquel Àngel Tena-Rúbies (escriptor, compositor, intèrpret), Josep Maria Terricabras (catedràtic de filosofia, UdG), Xavier Theros (escriptor), Adriana Torrado Sánchez (metge epecialista en nutrició), Ramon Torrente (dissenyador gràfic), Jordi Valls Pozo (escriptor), Montserrat Ventura i Oller (antropòloga), Francesc Vernet i Mateu (ex-diputat al Parlament de Catalunya per CDC), Roser Vernet (filòloga), Helena Vidal (professora de llengua i literatura russes-UB), Anna Vilà i Bretcha (llicenciada en física, aturada), Arnau Vilardebó (actor), Pere Vilanova (politòleg), Bozena Zaboklicka (professora de literatura polonesa, UB), Anna Zapasna (traductora i periodista), Monika Zgustova (escritora i traductora), Laura Zumin Tàrtari (professora universitària).
