Joan Ignasi Elena: “No sóc incompatible amb la resta de candidats”

Per què va decidir presentar la candidatura?

Per la trajectòria personal i perquè crec que puc aportar la renovació que el PSC necessita després d’una progressiva desafecció de tantíssima gent al nostre projecte.

Quan creu que comença el declivi del PSC?

La pèrdua de confiança de la gent i dels nostres electors ve de lluny, de fa deu anys, quan vam obtenir 52 escons a les autonòmiques, i hem anat baixant progressivament. La pèrdua de vots i sobretot d’espai polític ens afecta des de fa una dècada.

Quines creu que són les raons?

La incapacitat de connectar el partit amb els sectors més actius i progressistes de la societat, la identificació del PSC amb un partit de govern en què es prioritzava la gestió per sobre de la ideologia, manca de referència per a l’esquerra i, finalment, la falta de credibilitat des del punt de vista nacional.

Immers en el debat precongressual, com valora les seves possibilitats per accedir al lideratge del PSC?

Aquest serà un congrés molt obert en què el partit socialista es juga molt i del qual depèn aquesta renovació que els militants i la societat ens reclamen. Tot resta per fer.

Creu que tothom percep la importància d’aquest congrés?

Sí, n’estic convençut, i més després de les converses intenses que he tingut arreu del territori. Tothom treballa amb la premissa que es necessiten canvis profunds en el partit.

Apareixen veus que critiquen que el congrés no serà tan participatiu com caldria?

Aquest congrés serà absolutament democràtic i legítim. Dit això, vaig ser crític amb el reglament perquè crec que hauria d’haver esdevingut més participatiu, amb més delegats i més veus i vots, però la democràcia interna en el congrés està garantida i hi haurà canvi.

És el candidat més crític?

No, no. No tinc vocació de crític sinó de constructiu per portar un nou projecte en aquesta nova etapa del PSC.

Té pensat el seu equip?

Compto amb tothom per formar equip i, per tant, crec important que s’incorporin les diferents sensibilitats que hi ha dins del partit.

Han de ser-hi els membres de la direcció actual?

Hi ha d’haver una reforma profunda, però no tothom ha de marxar. Seria absurd renunciar a la capacitat que han demostrat molts dels seus membres. Ara bé, és evident que la societat, entre moltes altres característiques, valorarà si s’ha produït un canvi en funció de les persones que formin l’executiva.

En quin equip se sentiria més còmode, un equip liderat per Àngel Ros o per Pere Navarro?

En el de Joan Ignasi Elena, però no tinc cap incompatibilitat amb ningú. Ens coneixem fa molts anys, amb alguns he compartit militància a les joventuts i amb d’altres, períodes com a alcalde. Això no impedeix que pensi que el projecte que jo represento és el que necessita el PSC.

És partidari d’obrir la tria de primer secretari a la militància?

Tot el que sigui obrir el partit em sembla interessant.

Veu viable fer-ho ara?

El reglament d’aquest congrés ja està decidit però em sembla una bona proposta, tot i que no sé si legalment seria possible.

Com qualificaria Àngel Ros?

Excel·lent alcalde i un sòlid dirigent polític.

I Pere Navarro?

Excel·lent alcalde i una persona amb una projecció de futur extraordinària.

I Miquel Iceta?

És una persona extraordinàriament sòlida.

Entrevista d’Emma Ansola per el Punt Avui.