Des del debat d’investidura del president Mas fins a la recent aprovació de la Llei de Pressupostos de 2012, el Govern de CiU ha apel·lat incessantment a la responsabilitat política per impulsar la seva política de retallades i per demanar el suport de l’oposició en un context de crisi. Pura hipocresia. No cal fiar-se mai d’aquells polítics que demanen responsabilitat als altres per justificar les seves actuacions, com tampoc cal fiar-se dels polítics que constantment afirmen que estem en un Estat de dret, ignorant tot el que implica aquest principi constitucional. En ambdós casos, es tracta de recursos per netejar la mala consciència política.
¿Responsabilitat política del Govern? Els governs tenen la responsabilitat d’impulsar polítiques que atenguin l’interès general, permetin el progrés social i generin en la societat un clima de pau i d’optimisme. Just el contrari del que passa a Catalunya. Ni l’interès general ni el progrés social passen per trencar el model de sanitat pública, renunciar a una educació pública de qualitat en totes les etapes educatives, desmantellar les principals prestacions de l’Estat de benestar, vulnerar els drets dels treballadors públics, debilitar els mitjans de comunicació públics o aconseguir xifres rècord de pobresa, d’atur i de desnonaments. No sembla molt responsable un Govern que en moments de crisi econòmica comet errors greus sobre l’IRPF de la rebaixada paga extraordinària dels funcionaris, o que l’endemà d’aprovar els pressupostos reconeix que estan mal plantejats i que no podran complir-se.
La irresponsabilitat del Govern també la percep una societat que, com mai en els últims 30 anys, gairebé diàriament protesta i es manifesta en contra de les polítiques governamentals. El 84% dels catalans, segons enquestes de la Generalitat, consideren que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta i el 75% afirma que l’economia catalana està pitjor avui que durant l’etapa final del Govern tripartit, qüestionant l’argument simplista i inoperant d’atribuir tots els mals de la crisi al govern anterior. El “Govern dels millors” de CiU tampoc aconsegueix dels ciutadans ni un mínim aprovat en polítiques per combatre l’atur, en eficiència per gestionar els recursos públics o en confiança per sortir de la crisi. El missatge alarmista i pessimista que de manera poc responsable transmet el Govern comporta que la majoria de la població asseguri que d’aquí un any l’economia seguirà empitjorant. Com va dir el mateix president Mas al debat de la llei de pressupostos, la societat castiga als irresponsables, encara que ell es referís a l’oposició.
¿Responsabilitat política de l’oposició? L’oposició mai, ni en temps de crisi, demostra la seva responsabilitat, com suggereix CiU, donant suport de forma acrítica a les polítiques del Govern (quan ells eren a l’oposició, també en plena crisi econòmica, no van predicar amb l’exemple). La funció de l’oposició i la seva màxima responsabilitat, sobretot del principal partit de l’oposició, és criticar el Govern d’acord amb el model social alternatiu que defensa, estar preparada per governar i, d’aquesta manera, garantir el principi democràtic d’alternança en el govern i la continuïtat institucional del sistema polític. El tipus de responsabilitat que el govern de CiU demana a l’oposició suposa, en canvi, la negació del pluralisme polític. És d’una arrogància extrema considerar que el govern sempre té raó, que els que el critiquen són uns irresponsables i que només hi ha un únic camí (el de la dreta) per sortir de la crisi. El missatge és maniqueu: o ets responsable i estàs amb mi, o estàs contra mi i ets un irresponsable. La veritable irresponsabilitat de l’oposició seria caure en el parany d’aquest discurs políticament pervers i no donar respostes a la immensa majoria de catalans que, segons enquestes oficials, afirmen que el pitjor que ha realitzat el Govern en l’últim any és la política de retallades .
Més responsabilitat política del Govern i de l’oposició? Sí, i menys hipocresia.
Un comentari