« Ciutadans que passen a l’acció | Inici | Les eleccions al Marroc »
Casa comuna o causa comuna?
Per Raimon Obiols | 4 September, 2007
Imprimir
El document de “nova estratègia política” que ha preparat Artur Mas és interessant. La premsa d’avui en publica extractes que permeten fer-se una idea de per on van les propostes de reorientació del líder de CDC. L’ Avui diu que el document de treball “fa autocrítica respecte a la política que ha seguit fins ara CiU, i es proposa formular un projecte nou que permeti la reconciliació del catalanisme“. I l’ Avui cita el document, que proposa “l’articulació d’un veritable nou catalanisme, 150 anys després de la seva primera formulació“. Jo hauria anat més enrere, però que el document de Mas situï el 1857 com “data fundacional” és imprecís, però de bon auguri. Com han assenyalat Borja de Riquer, Pere Anguera i altres historiadors, definir les Bases de Manresa del 1892 com la primera formulació del catalanisme és un error habitual en el nacionalisme conservador; error no sempre innocent, en la mesura que silencia les formulacions catalanistes anteriors, sobretot les dels republicans federals. Més enllà d’aquest detall, que ens interessa a ben pocs, l’ambició del propòsit de Mas (bastir “un veritable nou catalanisme“) és digne d’atenció, perquè ve a afegir-se a altres veus que, en els darrers temps, han reclamat un “nou començament” catalanista davant les noves situacions i els nous reptes.
Alguns han criticat ja els plantejaments del dirigent de Convergència Democràtica, dient que son tàctics. Que hi ha tacticisme en aquest document és evident. D’ordre defensiu, reactiu, en primer terme: per donar algun tipus de resposta al sorgiment de nous grups “sobiranistes” situats en la frontissa ERC-CiU; i també ofensiu, pensant en les properes cites electorals. Però, qui pot recriminar això en un dirigent polític? L’obligació d’un polític és guanyar (o almenys aspirar a guanyar). Si no, com deia Raymond Aron, més val que es dediqui a una altra cosa.
La qüestió que es planteja, aleshores, és si en aquests plantejaments de Mas només hi ha tàctica. Jo crec que també hi ha alguna altra cosa, amb aspectes positius als que cal estar atents i als que cal respondre. De fet, en el document de Mas hi ha dues lògiques, simbòliques i polítiques, que s’entrecreuen i que son contradictòries (potser antagòniques): la lògica de la “casa comuna“, de la “casa gran“, del pal de paller; i la lògica de la “causa comuna“, del catalanisme com ample patrimoni col.lectiu, divers, plural i transversal (i, per aquesta raó, d’una tremenda eficàcia).
La lògica de la “casa comuna” apareix resumida de manera brillant a la vinyeta “Ninots” de Toni Batllori, a La Vanguardia d’avui. S’hi veu Mas dient: “La idea és que CiU sigui el nucli d’un refundat moviment catalanista“. Un interlocutor anònim li demana: “CiU pal de paller del catalanisme, com deia Pujol?“. I Mas replica: “No, no; estem oberts a que hi hagi altres pallers. El que es tracta d’aconseguir és quedar-nos nosaltres amb tota la palla“.
La lògica de la “causa comuna” implica, en canvi, acceptar els elements comuns del catalanisme plural; implica assumir la victòria dels altres, no sols acceptant l’obligat imperatiu de l’ alternança democràca sinò també renunciant a la temptació de l’exclusió de l’anatema nacional com arma tàctica (que lamentablement apareix encara, per bé que amb una matisació significativa, en les declaracions d’ahir de Mas: “Ara a Catalunya la lidera l’espanyolisme, cosa que representa en part el senyor Montilla“).
Si Convergència acceptés la lògica de la “causa comuna” es faria un pas endavant considerable, moltes coses esdevindrien possibles i el panorama a Catalunya es clarificaria substancialment. Jo crec que la lògica de la “casa comuna“, la dialèctica de la confrontació entre “els de casa” i els “de fora” (i no cal forçosament que aquests hagin vingut “del pueblo“), els intents d’instrumentalització d’apropiació partidista del catalanimse, porten indefectiblement a la divisió, la confusió, a l’afebliment de Catalunya. I crec, en canvi, que la lògica de la “causa comuna” té unes possibilitats extraordinàes per fer valdre els objectius, justos i compartibles, que el document de Mas enuncia: la vocació majoritària del catalanisme, la transformació social, la millora de les condicions de vida, la regeneració democràca i la projecció a Catalunya a Europa i al món. Caldrà veure quina de les dues lògiques preval en l’oposició més en general, en el futur de la nostra vida col.lectiva.
Categories: General, Política catalana | 3 Comentaris »
September 6th, 2007 a les 22:15
Felicitats, Raimon! Has fet un post boníssim, pel meu gust!
September 10th, 2007 a les 9:29
Sento ara a la TV que algú comenta que des de Espanya s’està produint un genocidi cap al poble de Catalunya; el més lamentable es que aquest mal anomenat genocidi, comença a l’interior d’aquesta la nostra terra cap als catalans nous vinguts o als de segona o tercera generació. Perquè a una terra pujada per diferents cultures i/o civilitzacions arribades d’arreu hi ha grups de persones que volen negar els seus drets als “nous”?, perquè aquest grup de persones és consideren amb més dret que ningú per governar i decidir el futur dels seus habitants?… per mi aquesta no es l’essència i molt menys l’herència que ens ha legat a tots aquesta terra d’oportunitats. No hem de permetre que catalanisme sigui mai sinònim de rebuig, genocidi ni xenofòbia, Catalunya no s’ho mereix.
January 19th, 2009 a les 20:19
[...] escribí un artículo al Avui saludando el proyecto, y lo comenté también en este bloc (”Casa común o causa común“, septiembre de 2007).Pero si en esta materia existieran copyrights, somos nosotros los que [...]