Mercè Sala
Publicat per Raimon Obiols | 8 Maig, 2008
Imprimir
L’Enric Company ha escrit, parlant de la mort de Mercè Sala, que “ara que els governs d’Espanya tenen tantes dones com homes, sembla normal que el 1991 Mercè Sala fos nomenada per dur a terme una feina tan important com modernitzar els ferrocarrils. Però aleshores no ho era. El repte, a més, era enorme. Renfe portava dècades essent un dels paradigmes de la ineficiència típica dels serveis públics, del retard espanyol” (que féu front al repte amb èxit, ho diu Company en el títol de la seva crònica: “Mercè Sala, la dona que va donar puntualitat a Renfe“).
Algú ha definit la política com l’art de “fer coses amb paraules“. La Mercè Sala no hi estava massa d’acord: creia que la política era un instrument per fer coses amb fets. Fins el punt que es mostrava sovint impacient quan li semblava que les energies es perdien en un excés de disquisicions. ” La Mercè no aprecià mai la retòrica, era partidària d’actuar i de parlar a través dels fets” escriu avui Narcís Serra a La Vanguardia. És cert, i ho demostrà a bastament en totes les responsabilitats que assumí, amb una eficàcia impressionant.
Pasqual Maragall ha dit que “hauria pogut ser i tal vegada hauria d’haver estat alcalde de Barcelona“. No ho va ser, diu, perquè “calia escollir entre gent molt bona, com Lluis Armet, Joan Clos, o ella mateixa“. És un gran motiu de satisfacció retrospectiva constatar que el PSC es plantejà, en aquella ocasió com en d’altres, l’”embarras du choix“. I també un motiu de nostàlgia i d’una certa recança, per no haver aprofitat més la sort de treballar amb gent com ella i tants d’altres, i d’haver deixat les converses, amb calma i a fons, per a un ocasió futura que finalment no es produeix. Però potser la Mercè Sala diria que la conversa ha estat justament això: fer coses plegats, amb fets i resultats concrets, més enllà de les paraules.
Categoria: General, Política catalana, Semblances, Socialisme | 1 Comentari »
La crisi alimentària
Publicat per Raimon Obiols | 7 Maig, 2008
Imprimir
Diuen els organismes internacionals que sis milions de nens de menys de cinc anys moren cada any per malalties lligades a la desnutrició. Les persones víctimes de la fam són uns 854 milions (12 més que l’any passat). Ara, el president de la Banca Mundial, Robert Zoellick, ha advertit que uns 100 milions de persones poden afegir-s’hi en els propers temps, a causa de l’augment del preu dels aliments.
L’augment de la població hi té a veure: amb una població mundial que, creixent uns 78 milions cada any, pot arribar a ser de nou mil milions a mitjans de segle, cada vegada hi ha més demanda d’aliments. Però el problema de la fam al món no és degut fonamentalment a la escassesa d’aliments, a les males collites o a les catàstrofes naturals. És el resultat de d’una determinada situació política i econòmica al món. Evidentment hi ha, en primer terme, un increment dels fenòmens especulatius: en els darrrers anys, els aliments i les matèries primes han esdevingut àmbits de gran interès pels mercats financers. Enfront de la crisi immobiliària i financera, els inversors han cercat fonts alternatives de guany, i han trobat elevades rendibilitats en el sector alimentari. Es desenvolupen així processos especulatius, sobretot en els mercats de futurs. El passat mes de març, el preu de l’arròs pujà un 30 % en un sol dia. Un informe de les NNUU avisa que, d’ací al 2010, el preu del blat de moro pot pujar un 20 %, les plantes oleaginoses un 26 % i el blat més d’un 10 %.
Però hi ha també, en segon lloc, canvis de caràcter més estructural. Aquest informe de les NNUU estableix una relació directa entre l’augment de la fam i la producció massiva de biocombustibles. Diu que aquests han contribuït a augmentar el preu de les matèries primes entre un 5 i un 10 %, i han produït una reducció de la superfície agrícola destinada a la producció d’aliments. Aquest és, probablement, el canvi més important al que estem assistint: la creixent relació entre els mercats alimentaris i els de l’energia.
“Abans els aliments eren només per a la gent“, escriu Mark Lynas al New Statesman, “mentre que ara la demanda creixent de combustible pel transport està xuclant aliments cap al mercat dels combustibles“. En paraules de Josette Sheeran, directora executiva del programa alimentari mundial (PAM) de les Nacions unides, “estem veient que a molts indrets del món els aliments assoleixen preus de combustible“. L’augment del preu del petroli alimenta aquest procés.
Segons la Banca Mundial, la producció mundial de blat de moro s’incrementà en 51 milions de tones entre 2004 i 2007, i en el mateix període l’utilització de biocombustibles, principalment d’etanol, ca créixer en 50 milions de tones, només en els EUA, ón l’any que vé s’espera que el consum d’etanol augmenti en 114 milions de tones (per omplir un dipòsit de 50 litres de biocaburant en un automòbil es necessiten 200 k. de blat de moro).
Aquesta crisi posa dramàticament de manifest la necessitat urgent de coalicions internacionals per a impulsar les reformes globals necessàries. Avui, en l’agenda dels partits i moviments d’esquerra no hauria d’haver-hi prioritats polítiques que passessin per davant d’aquesta: la lluita contra la crisi alimentària i la fam. En canvi, el retard és enorme i no hi ha temps a perdre.
Categoria: General, Món, Socialisme | Sense Comentaris »
La dreta a Europa
Publicat per Raimon Obiols | 7 Maig, 2008
Imprimir
Els conservadors han guanyat les eleccions locals al Regne Unit i la revista Newsweek, després de constatar que ”amb la reconquesta del poder a Itàlia per Silvio Berlusconi , els partits de la dreta a Europa poden mirar tot el continent pràcticament sota el seu control“, es demana “què faran amb tot aquest poder?“. La resposta és “no molt“.
La revista fa una comparació amb el passat, quan hi havia líders com Churchill a Gran Bretanya, de Gaulle a França o Adenauer a Alemanya, i diu que aquests es deuen estar “regirant en les seves tombes“, perquè “avui els conservadors que governen Europa van amunt i avall amb cotxes oficials però no tenen líders, ni pensadors. El capitalisme europeu està esclerotitzat“.
Categoria: General, Politica europea | Sense Comentaris »
Primer de Maig
Publicat per Raimon Obiols | 30 Abril, 2008
Imprimir
Rosa Altagracia Fuentes, Secretària General de la Confederación de Trabajadores de Honduras (CTH), la líder sindical Virginia García i el conductor Juan Bautista Gálvez, van ser assassinats la matinada del passat 24 d’abril, a l’alçada del pont La Marimba entre la carretera d’ El Progreso i San Pedro Sula. Els mataren sis homes armats, amb els rostres coberts per passamuntanyes.
Altagracia rebé 16 trets. Era la secretària general d’una de les organitzacions hondurenyes afiliades a la Confederació Sindical Internacional. Havia participat com a tal en la conferència que la CSI celebrà el passat gener contra la impunitat a Guatemala, i en el congrés de fundació de la Confederación Sindical de Trabajadores/as de las Américas (CSA) el passat mes de març a Panamà.
Diuen que el Primer de Maig s’ha convertit en una “jornada festiva“, intrascendent…
Categoria: General, Socialisme, Amèrica Llatina, Treball | 1 Comentari »
Tornen?
Publicat per Raimon Obiols | 29 Abril, 2008
Imprimir
Quan Roberto Rossellini preparava la filmació de Roma città aperta, li proposà a l’actor Aldo Fabrizi que interpretés el paper d’un capellà afusellat pels nazis en les hores confuses de l’alliberament de la ciutat. Abans de signar el contracte, diuen que Fabrizi expressà un últim dubte: “I si tornen?“.
És una pregunta que ara es deuen estar fent bastants ciutadans i ciutadanes de la ciutat eterna.
En efecte: el nou alcalde, Gianni Alemanno, prové del MSI, el partit neofeixista que és a l’orígen de la Alleanza Nazionale de Fini, l’aliat de Berlusconi. Ara ha vençut clarament a Francesco Rutelli, el candidat del Partito Democratico liderat per Walter Veltroni .
Les derrotes electorals són amargues, encara que poden ensenyar més que les victòries. També poden ser perilloses, quan s’entra en l’espiral dels retrets i de la recerca de responsables. Ara aquest risc de crisi i confrontació és molt elevat al Partito Democratico, de creació recentíssima. Els seus resultats a les últimes eleccions legislatives i ara a les locals, fan tèmer un ball de bastons. A Roma, la situació és encara més difícil perquè el candidat del PD per a presidir la província, Nicola Zingaretti, ha obtingut, a la ciutat, 60.000 vots més que Rutelli.
En tot cas, el popolino romà no perd l’humor: “Veltroni santo subito“, es llegia ahir en una pancarta penjada prop del Campidoglio.
P.S. Vaig publicar al diari on-line de Nou Cicle un article sobre “La qüestió del Partito Democratico” que potser ara interessarà a algú. I també, en aquest bloc, un comentari sobre les recents eleccions italianes.
Categoria: General, Politica europea, Socialisme | Sense Comentaris »
“Zapaterització” de l’esquerra polonesa?
Publicat per Raimon Obiols | 28 Abril, 2008
Imprimir
A l’esquerra polonesa hi ha un gran embolic, a l’estil diguem-ne italià. Fa uns dies, Marek Borowski anuncià que el seu partit, Socialdemocràcia de la República Polonesa, es retirava de la coalició Esquerra i Demòcrates, ón eren amb l’Aliança Democràtica d’Esquerra (partit format bàsicament per ex comunistes). Borowski va explicar que la ruptura era deguda a que el seu partit no va ser consultat quan l’aliança va decidir trencar amb el Partit Democràtic, constituit a l’entorn d’alguns líders de la vella Solidarnosc, com Bronislaw Geremek.
Tornem-ho a explicar, perquè la cosa no és simple: els socialistes/socialdemòcrates han trencat amb els ex-comunistes perquè aquests han decidit trencar amb els demòcrates, sense consultar-ho amb els primersa. A la coalició hi havia també la Unió del Treball (més a l’esquerra) però, com escriu un blocaire polonès, “ningú es va molestar a dir-los rès“. Aquests sectors van tenir en conjunt el 42 % en les eleccions del 2001, però en la darrera consulta del 2006 can caure al 13 %, malgrat anar coaligats.
La disputa entre l’ Aliança democràtica d´esquerra i el PD té dues causes immediates : 1/ els primers s’oposen i els segons accepten l’instalació de l’escut anti-míssils a Polònia; 2/ l’Aliança defensa liberalitzar les lleis contra l’avortament i el PD les vol mantenir. Però hi ha una causa més de fons, que fa difícil que es recomposi la coalició: l’Aliança vol girar “cap a l’esquerra“, cap a plantejaments més “redistribuitius“, en un intent de recuperar vots obrers i populars que han anat passant al populisme conservador en els darrers anys.
Polònia necessita un fort espai d’esquerra democràtica, socialista, laica, que com s’ha vist en els darrers anys, evidentment existeix. El problema per consolidar-lo és doble: la desconfiança envers els ex comunistes, a causa del passat (i també d’alguns escàndols de corrupció), i el factor religiós. És en aquest context, que un neologisme curiós s’està popularitzant en el debat polític i en els mitjans: fins a quin punt, es demanen els uns i els altres, s’ha d’avançar en la “zapaterització” del centreesquerra i de l’esquerra polonesa? Creix l’activitat dels grups que s’oposen a la implicació de l’esglèsia catòlica en la política del país, a l’ensenyança de la religió en les escoles, al suport financer a l’esglèsia, etc. Però cal evitar deixar-se dur per fàcils paral.lelismes: l’esglèsia catòlica és més popular a Polònia per coses que en el cas d’Espanya fóren diferents: la identificació amb la causa nacional i amb les reivindicacions democràtiques, la lluita contra el nazisme i el comunisme, etc.
Categoria: General, Politica europea, Socialisme | Sense Comentaris »
Lectures estimulants
Publicat per Raimon Obiols | 27 Abril, 2008
Imprimir
Expressions llegides a l’exemplar de La Vanguardia del 25 d’abril:
- “… El prestigio catalán ha sufrido una sensible merma, tanto en España como en los circuitos europeos de calidad” (a l’editorial).
I, en tres diferents articles:
- “… el cansino y cansado catalanismo“;
- “... Este catalanismo doliente, soñoliento y lunático“;
- “… Ese parque temático que es Barcelona“.
Categoria: General, Política catalana | Sense Comentaris »
Llum verda a Galileo
Publicat per Raimon Obiols | 24 Abril, 2008
Imprimir
Ahir, al Parlament europeu es votà (quasi per unanimitat) la base jurídica del projecte Galileo, que donarà a Europa un sistema propi de navegació per satèl·lits (GPS) a partir de 2013. Ara la Comissió i ´l’Agència espacial europea podran llençar les seves ofertes a la indústria. L’objectiu és que es puguin signar contractes abans de l’estiu en els diferents segments del projecte: satèl·lits, llençadores, programes informàtics, centres de control, etc. En total, un pressupost d’uns 3.400 milions d’euros.
El segon satèl·lit experimental del programa Galileo es llençarà el diumenge a Baikonur, als Urals. En total, seran trenta els satèl·lits que constituiran la xarxa del futur GPS europeu, amb aplicacions sobretot civils (transports, finances, etc.) però també militars, en especial les telecomunicacions encriptades. La Unió europea serà propietària del sistema, després del fracàs del partenariat públic-privat que l’any passat va estar a punt de liquidar el projecte.
Categoria: General, Politica europea, Parlament europeu | Sense Comentaris »
Sobre el Sàhara occidental
Publicat per Raimon Obiols | 23 Abril, 2008
Imprimir
El passat dilluns, a porta tancada, el mediador de les Nacions Unides pel conflicte del Sàhara occidental, Peter van Walsum, va intervenir davant el Consell de Seguretat. El diari francès Le Monde ha obtingut una còpia de la seva intervenció i avui en publica un resum.
Va dir van Walsum, fent el seu balanç de la situació general del problema (i del procés de negociacions iniciades fa quasi un any, a Manhasset, prop de Nova York, entre saharauis i marroquins), que la independència del territori saharaui annexat pel Marroc el 1975 no era, en la seva opinió “un objectiu assolible“, i que les negociacions en curs “no porten enlloc“. Considerà, en el seu discurs, que “no hi ha un compromís concebible” sobre la independència, que la comunitat internacional està afavorint el “statu quo” perquè evita fer una opció “dolorosa” en favor dels uns o dels altres, i que el consell de Seguretat es refugia, en les seves darreres resolucions, darrere de fòrmules vagues, lleugerament favorables a Rabat, però que no permeten avançar en una o altra direcció. Si el Consell “és incapaç de decidir“, conclou, “les parts tampoc poden fer-ho“.
El mediador de les Nacions Unides creu necessari un compromís entre la “realitat política“, que és favorable al Marroc (que ocupa el Sàhara occidental) i la “legalitat internacional” que reclama el Polisario. El “statu quo“actual , afegeix, “és acceptat massa fàcilment (…) pels partidaris del Front Polisario, profundament implicats, però que no viuen per ells mateixos ´l’experiència dels campaments, però estan convençuts que els que hi viuen preferirien quedar-s’hi indefinidament abans d’acceptar tota solució negociada que no permeti una plena independència“. Invoca així un “dilema moral” en el que “la virtut de la legalitat internacional ha de sospesar-se tenint en compte les seves conseqüències sobre les condicions de vida veritables del poble del Sàhara occidental“.
Aquesta presa de posició, certament insòlita i naturalment molt discutible, deu tenir per objectiu, em sembla, pressionar al màxim a les parts del conflicte, especialment al Polisario i a Algèria, per a que acceptin una sortida política negociada. Caldrà estar atents a les reaccions que sens dubte es produïran.
Categoria: General, Politica europea, Món | 1 Comentari »
PS francès: la nova Declaració de principis
Publicat per Raimon Obiols | 22 Abril, 2008
Imprimir
“Res d’envolades líriques sinó frases curtes, en les que cada paraula ha estat acuradament sospesada”: així descriu Le Monde la nova Declaració de principis del partit socialista francés, que substituirà la de 1990. És, efectivament, un document molt pensat, que ha preparat una comissió presidida per Alain Bergounioux. Ací trobareu el text íntegre, en francès. Em sembla un bon paper, encara que algunes temàtiques resten clarament minusvalorades. El cas més sorprenent : la condició de la dona i la igualtat de gènere, que mereixen un sola frase, concisa i ambigua: “(El PS) fa de la paritat entre els homes i les dones un principi” (i què més?, ens podem demanar).
“El PS es presenta avui com el gran partit dels assalariats i de tots aquells que no renuncien a introduir una mica de raó a l’economia i de justícia a la societat“, diu l’editorial d’avui de Le Monde, que conclou dient que els dirigents haurien de treure les conseqüències d’aquesta voluntat comú i superar les polèmiques entre els corrents interns.
Tradueixo alguns fragments de la Declaració:
- “L’objectiu de l’acció socialista és l’emancipació completa de la persona humana i la salvaguarda del planeta“.
- “A les injustícies i violències del món, la idea socialista oposa un compromís per una humanitat lliure, justa, solidària i respectuosa de la naturalesa (…) Aquests objectius no poden ser assolits a partir del funcionament espontani de l’economia i de la societat. La redistribució permanent dels recursos i de les riqueses és necessària per donar realitat a la igualtat de drets, oferir a cadascun les oportunitats de dirigir la pròpia vida, i reduir les diferències de condicions”.
- “Els socialistes són partidaris d’una economia social i ecològica de mercat, una economia regulada pel poder públic, així com pels interlocutors socials. El sistema volgut pels socialistes és una economia mixta, combinant un sector privat dinàmic, uns serveis públics de qualitat, un tercer sector d’economia social”.
- “El partit socialista és un partit internacionalista. Condemna totes les opressions i explotacions de les que són cíctimes els homes i els pobles, siguin quines siguin els orígens i les causes. Actúa pel desenvolupament dels països del Sud. Combat la xenofòbia, el racisme i l’antisemitisme en totes les seves formes. Milita per un ordre internacional just i respectat, per una cooperació entre els pobles. Defensa el paper de les Nacions unides i de les institucions internacionals. Desitja que la Internacional socialista, de fòrum internacional pels partits i les forces progressistes que tendeix a ser avui, esdevingui un veritable moviment progressista i internacionalista”.
- “El partit socialista vol unir totes les cultures de l’esquerra. No es resigna a les divisions de la història. Organitzant en el seu si un lliure debat, crida a tots els homes i a totes les dones a unir-se al seu combat“.
Categoria: General, Politica europea, Socialisme, Treball | 1 Comentari »