« PS francès: qui ha guanyat? | Inici | Dues planes d’ “El Temps”: a Catalunya, units o dividits? »
Una “autocrítica” de Duran sobre el País Valencià
Per Raimon Obiols | 30 November, 2008
Imprimir
“Des de Catalunya, no hem acabat d´encertar el discurs polític envers els valencians“, escriu el president del comitè de govern d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, en la carta setmanal que envia als membres del seu partit. És una manera d’expresar-se, que ve a confirmar la tendència al matís i a l’eufemisme de la cultura democristiana. “No acabar d’encertar el discurs” vol dir, si entenc bé a Duran, una manera d’expressar-se que equival a dir “ens hem equivocat de discurs“. Si és així, voldria dir-li a Duran que hi estic d’acord, encara que caldria afegir tot seguit que alguns s’han equivocat (i continuen equivocant-se) més que d’altres. Pe exemple els qui no volen admetre que el missatge pancatalanista del “mainstream” nacionalista català ha estat un factor de gran influència en la situació present del País Valencià, ón el PP talla el bacallà amb efectes catastròfics (i no em refereixo aquí als efectes polítics, sinó a les qüestions col·lectives de fons per l’avenir dels valencians).
L’Ernest Lluch repetia sovint que per cada adepte al concepte dels Països Catalans que el pancatalanisme aconseguia al País Valencià, es generaven de retruc una desena de valencians irritats (alguns d’ells evidentment manipulables, com la dreta va comprendre des del primer día). L’Ernest tenia raó, i els esdeveniments ho han confirmat. En política s’ha de ser “conseqüencialista” si es vol ser mínimament eficaç i responsble, i les conseqüències de l’abrandament, el doctrinarisme i la sentimentalitat desfermada són avui perfectament constatables. El president Tarradellas tenia el mateix pensament, que feia extensiu a altres terres de parla catalana (“Les illes Hawaii?” demanava, amb insolència povocadora i potser excessiva, als qui li demanaven un intervencionisme català en els afers de les Illes).
Duran, després de fer “autocrítica” (és e-Notícies qui utilitza l’expressió), es declara optimista: “Ara, però, tenim una nova oportunitat de fer el camí que les darreres dècades, ara pels uns, ara pels altres, o moltes vegades per tots dos, hem anat desfent. Tal com deia, durant molts anys la llengua i la història comunes han estat objecte de polèmica. Avui, afortunadament, ho són menys, però encara no s´han superat totes les diferències i malentesos. En canvi, la realitat econòmica obliga a superar les diferències, i allò que la llengua, la cultura i la història comunes no ens han permès, ara ens ho podran facilitar les relacions econòmiques“. Té raó, i tant de bò es produeixi en els propers temps la rectificació imprescindible per tal de reconduir les relacions de Catalunya amb el País Valencià sobre noves bases de respecte, igualtat i cooperació positiva en benefici de tots.
- Vaig referir-me fa temps a aquesta qüestió en un parell d’entrades d’aquest meu bloc. Les he rellegit ara, i em sembla que segueixen essent vàlides: Identitats i identitarismes i Catalunya-País Valencià: un debat necessari
Categories: General, Política catalana | 3 Comentaris »
December 1st, 2008 a les 2:45
Hola Josep Maria:
Sóc de València. Crec que mai podreu entendre res del País Valencià, mentre no us desprengueu de la història apresa pels principatins mitjançant la Renaixença divuitesca. Al respecte he parlat molt en un bloc meu i en molts d’altres. Tampoc dels illencs, no s’enganyem. I si m’apures, tampoc de la meitat del principat que cau a l’esquerra. La banda de la dreta: allò que dic eufemísticament AStèrix i Obèlix (Girona & BCN) fa un camí a banda. Un camí noucentista diferent que la resta, que mai, o gens, hem transitat els altres. Continuaré explicant-te més endavant. O li posem el llaç al gat o podem plegar. Els 14M de persones com a societat europea. És bona solució estratègica començar ‘con el rosse s’hasse el carinyo’, ço és: l’economia i la competència cooperativa de tot l’EURAM. Tanmateix, l’objectiu -per a mi- és conformar una societat del segle XXI, homologable a qualsevol altra europea. Disculpa’m, però: mariconades españolistes, CAP.
PS: fa més d’una dècada vaig coincidir amb ta germana – disculpa que no recorde el nom- i el seu home que vivien a Suïssa. Ella m’explicava com paties en aquella època perquè et tractaven de ‘no o poc català’ i s’enrabiava sabent els teus antecedents. Ell com estava ficat en qüestions de desenvolupament i economia se n’anà a Wall Street i ta gemana es quedà amb nosaltres i enraonarem moltíssim sobre el país, Tarradellas &Co, a la terrasseta d’un Dely de la 5ª Avenue. Si està bé dóna-li records de part meua.
December 2nd, 2008 a les 19:02
[...] Obiols comenta a les seves Notes de Brussel·les “l’autocrítica” de Duran i Lleida sobre el País [...]
December 3rd, 2008 a les 2:29
[...] Obiols comenta a les seves Notes de Brussel·les “l’autocrítica” de Duran i Lleida sobre el País [...]