Notes de Brussel·les

Presentació

Raimon Obiols publica en aquest bloc els seus comentaris sobre l’actualitat.

Twitter

App per a l'iPhone


Raimon Obiols NdB

Etiquetes

Traductor

Darreres notícies

Blocs i enllaços

  • RSS
  • Atom
  • « | Inici | »

    PS francès: qui ha guanyat?

    Per Raimon Obiols | 22 November, 2008


    Imprimir Imprimir

    Martine Aubry ha guanyat les eleccions a la primera secretaria del partit socialista francès amb un 50,02% dels vots, segons els resultats comunicats per la direcció del partit a les sis del matí del dissabte 22 de novembre, després d´una nit d´incertesa i nerviosisme, en una situació pràcticament d´empat. Segons aquests resultats, Martine Aubry ha obtingut tan sols 42 vots més que Ségolène Royal.

    Martine Aubry obté 67.413 vots, mentre que Ségolène Royal n´obté 67.371. Segons aquestes xifres, que encara han de ser validades oficialment per les instàncies de direcció del PS. En total, han votat 137.116 afiliats i afiliades.

    François Hollande, el primer secretari sortint, convocarà un Consell nacional, probablement el dimecres que ve, que ha de donar eventualment per vàlids els resultats.

    Ségolène Royal havia demanat una repetició del vot dels militants el proper dijous, posant en qüestió el resultat de la segona volta, segons ha dit el seu advocat, Jean-Pierre Mignard. Martine Aubry ha respost que un segon escrutini “no té raó de ser“.

    En aquesta situació, em sembla que és raonable fer-se la pregunta de qui ha guanyat en tot aquest procés. La resposta, en un sentit literal, sembla clara: ha guanyat Martine Aubry, per bé que amb un escassíssim marge de vots. Encara que els resultats proclamats per la direcció del PS no seran validats oficialment fins que es reuneixi, probablement el dimecres, el Consell nacional, es pot preveure que aquest refusarà la demanda de Ségolène Royal de tornar a repetir la votació. És per tant molt probable que la instància de direcció socialista confirmarà la victòria d’Aubry, i que aquesta esdevindrà la primera secretària del partit.

    Però aquesta resposta podria ocultar la realitat més profunda d’allò que ha succeït – que està succeïnt – en el PS francès. Valen poc els 42 vots d’avantatge que Martine Aubry ha obtingut, enfront de la dinàmica que ha dut Ségolène Royal de 29% de vots que obtingué la seva moció en el congrés de Reims, passant pel 43% en la primera volta, fins a aquest prop del 50% obtingut en la segona volta de l’elecció a la primera secretaria. Aubry ha recollit el vot de tots aquells sectors diversos que s’unien en el refus de Royal. Així, la legalitat de la majoria Aubry es confronta a la legitimitat de la dinàmica política generada per Ségolène Royal, que mostra clarament la disconformitat de (almenys) una meitat dels afiliats i afiliades amb la manera com el PS funciona.

    El reconeixement del resultat aritmètic, d’altra banda, no esvairà les sospites que s’han utilitzat tots els mitjans, a la deseperada, per barrar el pas a la renovació del partit que aquesta meitat del vot reclamava. Les dues candidates han obtingut pràcticament els mateixos vots. La diferència és que una jugava amb la força que li donà la base que majoritàriament li donà en les primàries que l’elegiren candidata presidencial, i l’altra ha comptat amb el suports dels caps del partit. Si, com el congrés de Reims va indicar, els qui s’han oposat a Royal no són capaços de posar-se d’acord en un projecte i una línia comuns, no és segur que aquesta hagi perdut si parlem no sols en termes de poder intern i d’aparells, sinó de política i de dinàmiques futures).

    En tot cas, no és difícil pronosticar qui haurà perdut en aquest procés. És el PS. Manuel Valls, el portaveu de Ségolène Royal, ha dit que la fractura del partit PS «serà llarga i durable” si les bases no són convocades a votar de nou, cosa que és poc probable. Hi haurà doncs, probablement, una situació en la els dos camps es mouran i parlaran sense reconèixer la victòria de l’altre. Dos camps, a més, amb concepcions molt diferents del què ha de ser l’organització, l’estratègia i el lideratge del partit. Com no preveure i lamentar, en aquestes condicions, que serà, de moment, Nicolas Sarkozy el que realment ha guanyat? De moment, espero.

    Willy Brandt deia sovint que allò que caracteritza més essencialment els partits socialistes és la seva capacitat de “fer nous començaments“. La crisi del PS francès no té perquè no desembocar en una sortida positiva. A mig termini.

    Categories: Politica europea, Socialisme | 3 Comentaris »

    3 comentaris per “PS francès: qui ha guanyat?”

    1. Pablo Diu:
      November 22nd, 2008 a les 14:48

      L’anàlisis que fas és completament acertat, ara bé, si la Ségolène, per molta renovació que representi no sap encaixar la derrota i fer força amb la candidata guanyadora (per mi sempre serà la candidata de les 35 horers, i per tant, la meva candidata. Irònicament tot i ser la candidata de l’aparell)molt em temo que el PS ja no s’aixecarà mai més i faria un flac favor als francesos/es que volen un canvi.
      Em deia Vasco Lourenço, el capità que va dirigir el 25 d’abril a la famosa Revolució dels Clavells,que per desgràcia la fragilitat de l’esquerra i la incapacitat de respectar les diferents opinions dins del nostre partit, sempre ens durà a grans dificultats electorals. Potser aquest és el nostre destí… ja vorem.
      Salut!

    2. Bernat Jofre i Bonet Diu:
      November 22nd, 2008 a les 21:05

      Bones tardes des de Mallorca, senyor Obiols. Segueixo atentament el seu blog, i juntament amb el d’Elena Valenciano i el de la Lourdes són del millor de la blogosfera dita progressista. En un altre ordre de coses, dir-li que al ps no hi ha guanyador possible. De fet, el gran perdedor és el propi partit. D’entrada per l’ imatge de cert “tongo” que s’ ha projectat no ja a nivell nacional, sinó internacional. No posaré en dubte la victòria de la filla de Delors, sinó que vull fer esment en la possibilitat real de que si la candidata a les eleccions del 2012 és Martine Aubry el senyor Bayrou té moltes possibilitats de disputar al candidat conservador – suposem que Sarkozy – la Presidéncia de la República, i no pas el PS. Aubry no és suggerent per a la burgesia mitja – la que realment decideix l’ Elisi -, mentre que el moderat Bayrou o la mateixa Ségolène sí que potser ho serien més. Són elements que em fan pensar que podem tenir UMP per estona. A no ser que sorgeixi un escàndol de grans dimensions, com els diamants de Bokassa obsequiats a Valéry Giscard d’ Estaigne, i que molt probablement li costaren al darrer la reelecció. En fi, que molt negre ho veig per a la progressia francesa. I molt bé per a Bayrou, repeteixo.

    3. Vicens Lozano Diu:
      November 23rd, 2008 a les 22:31

      Un cop més els carcamals guanyen a un partit d’esquerres europeu. Una llàstima . On es la regeneració, el canvi que es promet si la composició de les direccions dels partits mantè la “vella guardia ” de sempre …els burócrates de sempre.
      Pobre PSF , pobre França , pobres de nosaltres amb aquests exemples . Potser aquí algun dia es Sr. José Bono de Sor Maravillas s’imposarà a la raó.
      Sort n’hi ha que si perdem Paris ens queda de moment l’il.lusió del Washington d’Obama .

    Comentaris

    Security Code: