« Esquerra europea: final d’etapa | Inici | Quan l’arquebisbe de Canterbury recorda Marx »
Adéu, socialdemocràcia, adéu
Per Raimon Obiols | 24 September, 2008
Imprimir
En la mateixa línia de les portades dels tres setmanaris que vaig comentar en la meva nota d’ahir, avui el diari Le Monde publica un article, també a primera pàgina, que es titula “Les social-démocraties européennes en proie à un profond malaise” (“Les socialdemocràcies europees en situació de profund malestar“) . La causa és deguda, escriu el diari, a “dos fenomens principals“: 1/ la dreta (els Sarkozy, Merkel, Cameron, etc.) s’estan alimentant del “corpus ideològic de l’esquerra liberal“; i 2/ l’ “esquerra de l’esquerra“ s’atribueix el monopoli de la crítica radical del liberalisme i de la globalització“.
Dos comentaris sobre aquestes “necrològiques” periodístiques que, curiosament, estan multiplicant-se aquests dies de crisi majúscula a Wall Street i al “món mundial” – com diria Felipe Gonzàlez.
El primer comentari és que no crec que aquesta coincidència respongui a la casualitat. Una cosa (la crisi financera, que no és sols financera i econòmica, sinó social, ideològica i política) porta a l’altra (l’afirmació que no hi ha una resposta socialdemócrata adequada a aquesta crisi). Aquesta afirmació pot ésser més o menys ben o malintencionada, però és bastant real. Ja que he citat FG cal dir que els seus plantejaments i els d’altres (particularment en la malaguanyada Comissió Progrés Global, que ell impulsà en el si de la Internacional socialista) criticaven amb encert, ja fa molts anys, les derives perilloses del fonamentalisme de mercat i plantejaven una via plausible a recórrer en el terreny de les reformes globals i de la construcció de l’Europa política. El problema és que aquells plantejaments no van ser capaços de mobilitzar un moviment reformista global i un partit socialista europeu dignes d’aquest nom, que són les dues realitats que avui trobem cruelment a faltar.
Serà possible construir-les en els pròxims anys? Caldran molta ambició i molta tenacitat, tant en el terreny intel.lectual com en el polític, per a sortir de les inèrcies i de la submissió acrítica al colonialisme narratiu del neoliberalisme que la Tercera Via sobretot va fomentar, amb els resultats que ara estem constatant.
El segon comentari és deliberadament polèmic: crec que ens podem acomiadar de la socialdemocràcia (és a dir del reformisme centrat en l’Estat i en un sol Estat) i que hem de fer tot el possible per a desenvolupar i expandir un socialisme nou, que sigui a la vegada local, nacional i internacionalista i que s’adequï als reptes i característiques de la situació present i del futur (o millor, dels futur possibles) que tenim al davant.
Acomiadar-me de la socialdemocràcia no em sap un greu especial. Ha fet el seu paper en la història (un bon paper en general) i els qui no ens hem sentit mai socialdemócrates ho hem de reconèixer sense embuts. Però ara tenim una altra història al davant.
P.S.- Potser a algú estranyarà el meu estranyament de la socialdemocràcia. No vol dir que ens situem “a la seva esquerra” sinó que constatem, simplement, que els socialistes catalans hem estat sempre en un altra tradició cultural i pràctica. A continuació ho miro d’explicar breuement amb els termes que hem utilitzat, Toni Comín i jo mateix, en el llibre que acabem de publicar ( Les paraules del socialisme): “Respecte de l’ús del terme ’socialdemocràcia’, ens identifiquem bastant amb la frase de G. D. H. Cole, de la seva ‘Història del pensament socialista’, de 1959: ‘No sóc ni comunista ni socialdemócrata perquè contemplo ambdues opcions com dogmes de la centralització i la burocràcia‘ “. I afegim: “En el seu temps, aquesta presa de posició de Cole devia sonar com una professió de fe minoritària, anómala i heterodoxa. Ara aquest doble refús sembla el punt de partida més fecund per repensar el futur d’un socialisme que prossegueix en el món la seva història”.
Categories: Món, Politica europea, Socialisme | 4 Comentaris »
September 25th, 2008 a les 0:48
Excel·lent apunt de Ciència Política.
September 26th, 2008 a les 22:17
És obvi que hi ha una tradició política catalana mal coneguda (la de Serra i Moret, per entendre’ns) i que si aquest país tingués un grau de cultura política que no té, treballant sobre aquesta tradició s’hauria pogut soldar una esquerra conceptualment sòlida que ara manca. Però no ploraria pel que no s’ha sabut fer. Tampoc no em sembla que la socialdemocràcia hagi mort. Fins i tot en un partit destrossat internament i en total crisi de credibilitat com el PS francès, el nivell teòric de les diverses mocions que es presentaran al congrés de Reims faria una envega absoluta a qualsevol persona d’esquerres de Catalunya(avui 26 de set les publica Le Monde a la p. 13).
October 2nd, 2008 a les 11:28
[...] Adéu, socialdemocràcia, adéu [...]
July 29th, 2009 a les 12:13
[...] tan com els socialistes, que no són exactament socialdemòcrates (com aclareix Obiols aquí). Els socialistes, però, pensem que la societat sí que existeix, contra el que proclamà [...]