CatalunyaEspanyaPortada

Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 7 (Pronòstics, tendències, lleons)

Nota 23

Fer pronòstics pel que fa als resultats del 21-D és difícil; de fet, potser impossible. “Totes les dades indiquen que el terreny electoral català no està assentat ni molt menys. Hi ha tensió i una enorme volatilitat (…) Serà una guerra de nervis fins el  mateix  21-D”, escriu Oriol Bartomeus,  un dels meus gurus  predilectes, que conclou: No donin res per fet perquè tot està en l’aire. Qualsevol moviment, qualsevol ensopegada, qualsevol ocurrència, aquest cop pot moure suficients vots com per alterar significativament el resultat final. Sortirem de dubtes el 21 a la nit. O ni tan sols llavors. Jo no crec, com es diu, que hi hagi “un milió d’indecisos“. Em sembla una xifra enorme. Però dues coses em sembla que es poden avançar: aquesta és la campanya d’eleccions al Parlament amb més volatilitat i més voluntat de participació, d’ençà de 1980.

*  No es pot donar res per fet, però semblen aparèixer algunes tendències: un augment de la participació;  la llista Puigdemont escurçant distàncies amb la d’ERC i potser superant-la; l’ascens de Cs i una remuntada del PSC.

En aquesta situació d’incertesa, Rafael Jorba ha estat dels primers a fer un pronòstic: “Hi haurà quatre llistes – la de Puigdemont i la de Junqueras, en l’espai sobiranista, i la d’Arrimadas i la d’Iceta, en l’espai no independentista – que se situaran entorn del 20 % dels vots(+/- 3 punts)”. Quin panorama, Rafael!

*  També hi ha qui pronostica una victòria de Cs, que passaria a ser el partit més votat de Catalunya.  Ni ho desitjo ni ho espero,  però si fos així caldria felicitar el “processisme” per l’èxit d’haver creat aquesta situació, de totes totes, ja que aquesta primacia de Cs no seria en cap cas per mèrits propis sinó, literalment, per un efecte de reacció. Cs era la sisena força política al Parlament fa cinc anys, els anys del “procés“…

Carles Castro, un altre dels meus gurus  preferits,  assenyala, comentant l’enquesta que publica avui La Vanguardia, que “per primera vegada des de 1984, els partits nacionalistes (ara sobiranistes) corren el risc de sumar menys de la meitat dels escons del Parlament“.

Nota 24

Acabarem sabent tant de banderes i escuts que farem la competència a Armand de Fluvià. La bandera oficial de Flandes, la leeuwenvlag, té un lleó negre rampant sobre camp groc, però cal prestar atenció a les urpes. “Official Flag : red claws. Pro nazis black claws. The color on the picture, black claws. No doubt possible” (“Bandera oficial: urpes roges. Pro nazi: urpes negres. El color en la foto, urpes negres. Cap dubte possible”).

És el tuit d’un ciutadà belga (@geraldvdberghe) que avisa de la presència del lleó d’urpes negres en la manifestació d’abans d’ahir a Brussel·les. “Estimats amics catalans“, adverteix Vandenberghe, els de les urpes negres “eren al bàndol contrari durant la guerra d’Espanya…“.  A mi m’agrada el lleó dels peugeots.

Notes anteriors:

Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 6 ( Agents provocadors, “Deep State”, “Macizo de la raza”)

otes de l’estranya campanya – 5 (Rimes de la història, Pujol-Lear, deixar de fer l’imbècil)

Notes de l’estranya campanya – 4 (“Volem volar”, els dos processos, el principi d’Arquímedes)

Notes de l’estranya campanya – 3 (Feixisme, menyspreu, despit)

Notes de l’estranya campanya – 2  (El llibre d’Amat, el tuit de Rull, la mort de Santos)

Notes de l’estranya campanya – 1 (5 de desembre de 2017)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Llegeix també
Close
Back to top button