Raimon Obiols: Notes de l’estranya campanya – 1 (5 de desembre)
Nota 1
El jutge Llanera, del Suprem, manté a la presó a Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. No per “risc de fuga” sinó per “risc de reiteració delictiva”. La resta (Romeva, Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Rull, Turull) surten amb fiança de 100.000 € i obligació de compareixences setmanals, prohibició d’abandonar el país, retirada del passaport.Quan foren enviats a la presó, vam dir que “la decisió judicial (…) és perillosament insensata. Davant d’aquesta obvietat no valen atenuants. “Que es faci justícia encara que el món s’enfonsi” ha estat sempre l’excusa dels aprenents de bruixot que des de posicions de poder han causat tota mena de desastres. Cal exigir la llibertat dels empresonats, com un gest d’ equanimitat i de responsabilitat política, que no prejutja res”.
Nota 2
En aquestes condicions comença la campanya de les eleccions al Parlament, en una situació ben traumàtica i estranya. Passen coses insòlites. Per exemple, Antoni Puigverd remarca avui, a La Vanguardia, que Elsa Artadi, candidata nº 7 a la llista de Puigdemont, pot acabar liderant el seu grup parlamentari, si els sis que li van al davant són inhabilitats. Elsa Artadi, un descobriment de Mas-Colell, lectora del New Yorker, i gestora de la Grossa, amb resultats mitjo-mitjo, comenta Puigverd. De fet, llançà una publicitat amb un personatge d’estil La Cubana, que tingué un cert impacte, però en el Cap d’Any de l’estrena (2003-2004), el primer premi quedà inconcebiblement desert i això tingué evidents efectes negatius de cara al futur de la loteria. També la DUI ha quedat deserta, per cert, i no se si els efectes seran comparables. De Jordi Pujol a Elsa Artadi, quantes voltes…
Nota 3
Segueix la crisi a Catalunya en comú: després de la calculada espantada d’Albano Dante Fachín, ara és la n. 2 del Congrés dels diputats, Marta Sibina, la que diu que no donarà suport a Xavier Doménech, “per coherència”. Aquestes estripades públiques de carnet fan escruixir i són un dels efectes – no el menor – del “procés“. Sibina replica a Pablo Iglesias, que fa un parell de dies, a Sant Adrià, va dir que l’independentisme havia “desvetllat el feixisme.” Discutir sobre feixisme sí o feixisme no és passar de costat davant el fet fonamental: l’accentuació de la reacció nacionalista espanyola estimulada pel “procés”. Mai hi havia hagut tant banderam a les ciutats espanyoles i catalanes, replicant el banderam estelat. Aquest és el fet. És possible que no es vegi que l’independentisme ha regalat a PP i Cs la bicoca d’una estratègia nacionalista instrumental i desacomplexada? Podemos te mala peça al teler, i un corcó intern, sobretot a Catalunya, que no podran vèncer mantenint les ambigüitats, com succeí en el PSC.
Nota 4
Presentació de la llista socialista a L’Hospitalet. Intervenen Núria Marin, Espadaler, Jiménez Villarejo (molt dur contra el “procés“) i Miquel Iceta, amb un discurs gairebé papal.
No sabem quin serà el resultat dels socialistes (es diu que pugen a les enquestes, però també Ciudadanos). En tot cas, Iceta és el candidat socialista ideal en les presents circumstàncies. En un context que incita al dolorisme i a la crispació (“Arrasem-los!“, cridava ahir a twitter un Voltes puigdemontista), Iceta manté un to amical i reflexiu i fa unes propostes d’una raonabilitat inqüestionable. És un home “molto navigato“, amb una llarguíssima experiència política, i un caràcter que li envejo, amb un bon humor aparentment inalterable i el cap fred, fins i tot en els moments de vertigen polític que no han mancat en aquests darrers temps. Les seves propostes actuals no sols són raonables sinó sinceres, i es veu. Això pot ser eficaç: “Pour faire croire il faut croire“, deia Gaston Bachelard.
Nota 5
Inaugurant la campanya del PP. Garcia Albiol, des d’una mena de balconet improvisat a la Sala Bikini, ha fet seu el crit de l’ “A por ellos!“. Aquest senyor sembla un regal del PP a Albert Rivera. Com si ho tinguessin pactat.
