Milagros Pérez Oliva: La política, aquesta trituradora
Cent anys hauria complert el 3 d’agost passat Maria Aurèlia Capmany, la dona que va dir que mai seria prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar un altre cop amb les mans buides. Intel·lectual prolífica i polifacètica, la personalitat volcànica de Maria Aurèlia Capmany és recordada en el centenari del seu […]
Raimon Obiols: Si jo fos Lluis Llach
* Llegeixo a l’Ara que Lluís Llach es perfila per presidir “el consell assessor que pilotarà el debat constituent i que es podria crear dimarts que ve en la reunió de govern.” I llegeixo també una crònica molt més contundent de Marta Lasalas a El Nacional, que du per títol “Llach ultima en una reunió […]
Raimon Obiols: Maria Aurèlia, la ratafia i el 6 d’octubre, el “segon Institut Escola”
Maria Aurèlia * Ramon Fernández Jurado, que li feia de xòfer amb la seva vespa en els anys de les funcions clandestines del Layret, l’anomenava “la Marieta”. No sé si pensava en la de “Marieta de l’ull viu” de la cançó. En tot cas, l’ull viu, la Maria Aurèlia Capmany el tenia: una mirada sense […]
Raimon Obiols: L’art de l’impossible, una mica de Torra, ungits i excomunicats
L’art de l’impossible Creure en la política no com l’art del possible sinó “de l’impossible, del meravellós, del miraculós“. Aquesta és l’autocrítica que es dedicà el ministre feixista Giuseppe Bottai (que sempre he imaginat com una mena de Ridruejo italià), en una carta de 1944 al seu fill: “Vam optar per confiar només en nosaltres […]
Raimon Obiols: Un retrat d’Antoni Gutiérrez Díaz
M’ha agradat molt la idea de posar el nom d’Antoni Gutiérrez Díaz a un espigó de la Mar Bella. No sé de qui ha estat, però el o la felicito cordialment! Al Guti, tan apassionadament afeccionat durant molts anys a la pesca amb canya, aquesta tria d’un espigó obert al mar en comptes d’un carrer […]
Raimon Obiols: Vaitot, “La llança no passa”, “Lettera a Malvolio”
Vaitot No s’ha jugat de farol (els puristes dirien catxa). S’ha fet un vaitot. Llegim a Viquipèdia: “Una catxa, envit en fals, o bluf, és una aposta capciosa que un jugador fa per tal de confondre els seus adversaris.” En canvi, llegim al Fabra, un vaitot és “el fet d’arriscar tots els diners en una […]
Jordi Font: Respecte per Barcelona
De sobte, el nacionalisme català parla de Barcelona. Però, en realitat, només parla d’eleccions. Unes eleccions municipals que vol convertir en camp de batalla de la brega independentista, en la qual tenim encallat el plet espanyol i que sovint sembla reduir-se a la inacabable confrontació entre ERC i “Convergència” –amb el nom que correspongui en […]
Jordi Mercader: Pasqual Maragall
Què diria Pasqual Maragall de seguir en política? Aquesta és una pregunta sense resposta, que no l’ha de tenir per no caure en la indecència, com deia Ernest Maragall l’endemà de ser nomenat conseller d’Acció Exterior del Govern de Quim Torra. Les posicions polítiques de Pasqual Maragall responen a un pensament ideològic divulgat a bastament, […]
Jordi Gracia: ‘Cas Lluís Pasqual’: el coratge de l’esquerra
Del cinisme polític de la consellera Laura Borràs no se n’ha de dubtar: la dimissió de Lluís Pasqual és un “gest que l’honra”, i no hi ha gaire més a dir. Una mica més desconcertant ha resultat el dolç comiat d’Ada Colau. És veritat que l’alcaldessa és avui l’objectiu predilecte de nombrosos ciutadans i polítics, […]
Antoni Puigverd: Carta a un amic independentista
Estimat amic, després de llegir la teva carta, tan dura i àcida, m’adono que cada vegada és més difícil, a Catalunya, parlar de política sense ofendre’ns. Ningú vol escoltar res fora de la seva esfera emocional. Ja no es pot practicar aquella paraula intraduïble que tant ens enorgullia: enraonar. Segueixo, des de fa anys, com […]